Llínea 56: |
Llínea 56: |
| *Premi Bernat i Baldovi 2016 | | *Premi Bernat i Baldovi 2016 |
| *[[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] 2016 de l'[[Cardona i Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]. | | *[[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] 2016 de l'[[Cardona i Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]. |
| + | |
| + | == Poemes == |
| + | |
| + | Imagina si entengueren |
| + | |
| + | perque faig de cap i causa, |
| + | |
| + | i lo món fera una pausa |
| + | |
| + | per a sentir-me un moment. |
| + | |
| + | Que nostres vides no foren |
| + | |
| + | sol foscor, sordera i brega, |
| + | |
| + | si no rebals i arreplega |
| + | |
| + | d'un amor foll i valent. |
| + | |
| + | |
| + | Goig seria si poguérem |
| + | |
| + | per a tots versar i escriure, |
| + | |
| + | tindre una cultura lliure |
| + | |
| + | i uns furs acallant rampants. |
| + | |
| + | Una terra que dir nostra |
| + | |
| + | en el cap alt i veu ferma, |
| + | |
| + | i no pols en renda i erma |
| + | |
| + | que nos tracta d'ignorants. |
| + | |
| + | |
| + | Poder vore als nostres fills |
| + | |
| + | recolzant la nostra història, |
| + | |
| + | i no burlant la memòria |
| + | |
| + | ni el passat dels seus majors. |
| + | |
| + | Que de l'orgull de Valéncia |
| + | |
| + | se parlara en les escoles, |
| + | |
| + | i no trobar-nos a soles |
| + | |
| + | defenent nostres valors. |
| + | |
| + | |
| + | Que estos murs que la veu ceguen |
| + | |
| + | feren resò de creències |
| + | |
| + | i que nostres diferències |
| + | |
| + | no foren cruel aixovar. |
| + | |
| + | Lluitant units, muscle en muscle, |
| + | |
| + | sens ningú que ens amordace |
| + | |
| + | puix ni som de segon classe |
| + | |
| + | ni tenim perque callar. |
| + | |
| + | |
| + | Imagina... imagina... |
| + | |
| + | tanca els ulls, alça la cara, |
| + | |
| + | ou la veu segura i clara, |
| + | |
| + | oblida els odis d'abans. |
| + | |
| + | I unix-te al crit que nos dicta, |
| + | |
| + | embolcat en fe i encomi, |
| + | |
| + | este pur i utòpic somi |
| + | |
| + | que ens nomena a tots germans. |
| + | |
| + | |
| + | *** |
| + | |
| + | |
| + | Ya sé que molts cridaren els seus somis |
| + | |
| + | i sé que més ne feren oïts sorts, |
| + | |
| + | també sé de qui mut fon a la força |
| + | |
| + | i de qui per callar; hui és gran senyor. |
| + | |
| + | |
| + | Que molts diran que escric en lletra inútil, |
| + | |
| + | que tinc l'ànim romàntic sense més, |
| + | |
| + | que no n'hi ha cap destí per molt que lluite, |
| + | |
| + | que vixc en el passat d'un bru present. |
| + | |
| + | |
| + | Pot ser no facen mossa els meus desijos; |
| + | |
| + | vulgars, per dur passions dins de la sanc, |
| + | |
| + | pot ser que tal quimera i utopia |
| + | |
| + | sol siguen ganes flaques d'abraçar. |
| + | |
| + | |
| + | Tampoc és molt provable que un poema |
| + | |
| + | urdixca una corona de llorers |
| + | |
| + | embolicant les pors en la senyera |
| + | |
| + | per fer-les lletanies del voler. |
| + | |
| + | |
| + | Pero yo sé que en cent que m'escoltaren |
| + | |
| + | encara que calara a només u, |
| + | |
| + | completaria el rogle que este coma |
| + | |
| + | m'ha dut durant mil nits com un embruix. |
| + | |
| + | |
| + | També sé que parint tots estos versos |
| + | |
| + | m'acabe de jugar el meu futur, |
| + | |
| + | que menjaré del pa sol els mostachos |
| + | |
| + | dient que el valencià manca de llum. |
| + | |
| + | |
| + | I ara és quan m'apleguen les galtades |
| + | |
| + | quan tinc pels dos costats durs detractors; |
| + | |
| + | els uns tiren la culpa a dèsset lletres |
| + | |
| + | i els atres a que he dit de la foscor. |
| + | |
| + | |
| + | I és just este moment quan se desperta |
| + | |
| + | i cau tot lo parlat en pes de plom, |
| + | |
| + | quan molts se donen conte de que sacse |
| + | |
| + | l'encoentada, el pànic i el temor. |
| + | |
| + | |
| + | Una ànsia frustrada en lo que és; |
| + | |
| + | un poble dividit en dos mitats |
| + | |
| + | a l'aire meninfot que va engrunsant-lo |
| + | |
| + | i que confon l'abúlia en la pau. |
| + | |
| + | |
| + | Al que, imitant a grans hòmens del món, |
| + | |
| + | no puc si no assotar-lo en veu cridant: |
| + | |
| + | ¡¡Yo tinc un somi!! |
| + | |
| + | i en ell ¡Valencians! Som tots igual. |
| + | |
| + | |
| + | (Flor natural de Paterna, 2015) |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |