Canvis

== Cites ==

== Cites ==

{{L'humillant situació llingüística que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa més de dos sigles en la seua històrica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua [[Real Senyera|Senyera]], fa necessària, una volta més, la publicació d'este llibre-testimoni que guarde per a la memòria històrica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüístes fidelisats, acadèmics entreguistes i acomplexats polítics pobres en cultura.|Pròlec del llibre ''Cronologia historica de la llengua valenciana''}}

{{Cita|L'humillant situació llingüística que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa més de dos sigles en la seua històrica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua [[Real Senyera|Senyera]], fa necessària, una volta més, la publicació d'este llibre-testimoni que guarde per a la memòria històrica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüístes fidelisats, acadèmics entreguistes i acomplexats polítics pobres en cultura.|Pròlec del llibre ''Cronologia historica de la llengua valenciana''}}

{{Cita|El llibre ''Cronologia historica de la llengua valenciana'' és una antologia excelent de documents històrics  i testimonis lliteraris de la nostra vetusta Llengua Valenciana (els vestigis escrits de la qual es remonten al sigle X) , i que demostren  l'autenticitat de la seua inqüestionable existència. La definició “Estic escrivint en la meua llengua materna valenciana” és constantment usada pels nostres lliterats en el pròlec i epílec  de les seues obres. Jamai utilisaren l'expressió  “català”, que va permanéixer a lo llarc dels sigles i fins a 1906 com una mescla  de dialectes no estandarisats provinents del provençal|Teresa Puerto}}

{{Cita|El llibre ''Cronologia historica de la llengua valenciana'' és una antologia excelent de documents històrics  i testimonis lliteraris de la nostra vetusta Llengua Valenciana (els vestigis escrits de la qual es remonten al sigle X) , i que demostren  l'autenticitat de la seua inqüestionable existència. La definició “Estic escrivint en la meua llengua materna valenciana” és constantment usada pels nostres lliterats en el pròlec i epílec  de les seues obres. Jamai utilisaren l'expressió  “català”, que va permanéixer a lo llarc dels sigles i fins a 1906 com una mescla  de dialectes no estandarisats provinents del provençal|Teresa Puerto}}