124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 8:
Llínea 8: − + − +
sense resum d'edició
{{Cita|Un metro és la distància que recorre la llum en el buit durant un interval d'1/[[Velocitat de la llum|299.792.458]] de segon.<ref name="Res1">La BIPM no fa la distinció entre [[Buit quàntic]] i [[Buit|Espai buit]]. [http://www.bipm.org/en/CGPM/db/17/1/ ''Resolution 1 of the 17th CGPM''] ([[CGPM]], 1984), retrieved from [[BIPM]] datava's (BIPM, n.D.) on 24 August 2008.</ref>}}
{{Cita|Un metro és la distància que recorre la llum en el buit durant un interval d'1/[[Velocitat de la llum|299.792.458]] de segon.<ref name="Res1">La BIPM no fa la distinció entre [[Buit quàntic]] i [[Buit|Espai buit]]. [http://www.bipm.org/en/CGPM/db/17/1/ ''Resolution 1 of the 17th CGPM''] ([[CGPM]], 1984), retrieved from [[BIPM]] datava's (BIPM, n.D.) on 24 August 2008.</ref>}}
Inicialment esta unitat de llongitut fon creada per l'Acadèmia de Ciències Francesa en [[1791]] i definida com la deumillonèssima part de la distància que separa el pol de la llínea del [[equador]] [[Terra|terrestre]]. Si este valor s'expressara de manera anàloga a com es definix la [[milla nàutica]], es correspondria en la llongitut de meridià terrestre que forma un arc d'1/10 de segon de grau centesimal.
Inicialment esta unitat de llongitut fon creada per l'Acadèmia de Ciències Francesa en l'any [[1791]] i definida com la deumillonèssima part de la distància que separa el pol de la llínea del [[equador]] [[Terra|terrestre]]. Si este valor s'expressara de manera anàloga a com es definix la [[milla nàutica]], es correspondria en la llongitut de meridià terrestre que forma un arc d'1/10 de segon de grau centesimal.
Es varen realisar medicions cuidadoses respecte d'això (vore [[Sistema Mètric#Historia|Historia]]) que en [[1889]] cristalisaren en un metro patró de platí i iridi depositat en l'[[Oficina Internacional de Pesos i Mides]] (Paris).
Es varen realisar medicions cuidadoses respecte d'això (vore [[Sistema Mètric#Historia|Historia]]) que en l'any [[1889]] cristalisaren en un metro patró de platí i iridi depositat en l'[[Oficina Internacional de Pesos i Mides]] (Paris).
== Etimologia ==
== Etimologia ==