Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Xalans''' (en [[castellà]] i oficialment '''''Jalance''''') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall de Cofrents]]. El terme (93,3 km²) es troba encaixat entre dos rius, el [[Xúquer]] i el [[Cantaban]] i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la [[Cova]] de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restes arqueològiques del Mesolític i del Bronze. Atres parages son els [[canó|canons]] del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895 m), el pic de Sierrecilla (903 m), la lloma de los Corrales (890 m), el pic de l'Àguila (613 m), el Sapo i la Sapa (636 m), etc. | + | [[File:Jalance (Valencia).jpg|thumb|Xalans]] |
| + | |
| + | '''Xalans''' (en [[castellà]] i oficialment '''''Jalance''''') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall de Cofrents]]. El terme (93,3 km²) es troba encaixat entre dos rius, el [[Xúquer]] i el [[Cantaban]] i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la [[Cova]] de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restos arqueològics del [[Mesolític]] i del Bronze. Atres parages són els [[canó|canons]] del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895 m), el pic de Sierrecilla (903 m), la lloma de los Corrales (890 m), el pic de l'Àguila (613 m), el Sapo i la Sapa (636 m), etc. |
| | | |
| ==Història== | | ==Història== |
Llínea 6: |
Llínea 8: |
| Els [[imperi romà|romans]] traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els [[moro]]s, en el [[sigle XI]], com Xalans era frontera entre regnes de [[taifa|taifes]], hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives. | | Els [[imperi romà|romans]] traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els [[moro]]s, en el [[sigle XI]], com Xalans era frontera entre regnes de [[taifa|taifes]], hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives. |
| | | |
− | [[Jaume I]] va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en [[1281]], per pacte entre [[Pere el Gran]] i [[Alfons de Castella]] retornà al [[Regne de Valéncia]]. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En [[1389]] va comprar-la el duc de Gandia, [[Alfons el Vell]], i a la mort de son fill, en [[1425]], retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de [[Xerafull]], fins al [[1535]], i de [[Cofrents]] fins al [[1564]]. | + | [[Jaume I]] va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en l'any [[1281]], per pacte entre [[Pere el Gran]] i [[Alfons de Castella]] retornà al [[Regne de Valéncia]]. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En [[1389]] va comprar-la el duc de Gandia, [[Alfons el Vell]], i a la mort de son fill, en l'any [[1425]], retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de [[Xerafull]], fins a l'any [[1535]], i de [[Cofrents]] fins a l'any [[1564]]. |
| | | |
− | En l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]] --150 focs el [[1609]]-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella [[mesquita]] en l'actual [[iglésia (arquitectura)|iglésia]]. Durant les [[guerres carlines]] es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en [[1836]] obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat [[Quílez]]. | + | En l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]] --150 focs el [[1609]]-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella [[mesquita]] en l'actual [[iglésia (arquitectura)|iglésia]]. Durant les [[guerres carlines]] es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en l'any [[1836]] obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat [[Quílez]]. |
| | | |
− | Les avingudes del Xúquer de [[1740]] i de [[1864]] destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu. | + | Les avingudes del Xúquer dels anys [[1740]] i [[1864]] destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu. |
| | | |
| ==Demografia== | | ==Demografia== |
Llínea 25: |
Llínea 27: |
| | | |
| ==Llocs d'interés== | | ==Llocs d'interés== |
− | El casc urbà mostra la seua antiguetat en els seus carrers i en monuments com el castell que fon alçat en el sigle XI i que encara conserva alguns elements que són objecte d'obres de manteniment, a pesar de que l'estat actual es podria qualificar de ruïna. | + | [[File:Castillo Jalance.jpg|thumb|200 px|Castell de Xalans]] |
| + | |
| + | El casc urbà mostra la seua antiguetat en els seus carrers i en monuments com el [[castell]] que fon alçat en el [[sigle XI]] i que encara conserva alguns elements que són objecte d'obres de manteniment, a pesar de que l'estat actual es podria qualificar de ruïna. |
| | | |
| Els monuments més destacats del poble són: | | Els monuments més destacats del poble són: |
− | *Iglésia de Sant Miquel. Alçada en 1736 sobre la mesquita, com ya s'ha indicat amunt. | + | *Iglésia de Sant Miquel. Alçada en l'any [[1736]] sobre la mesquita, com ya s'ha indicat amunt. |
− | *Ermita de Sant Miquel. De 1880. | + | *Ermita de Sant Miquel, de l'any [[1880]]. |
− | *L'Arc. Antic ajuntament, de 1835. | + | *L'Arc. Antic ajuntament, de [[1835]]. |
− | *Font de Los Cuatro Chorros, de 1913. | + | *Font de Los Cuatro Chorros, de [[1913]]. |
| | | |
| Atres llocs per visitar són: | | Atres llocs per visitar són: |