26 091
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Julián Ribera i Tarragó''' (Carcaixent, 1858 - Madrit, 1934) fon un filòlec, arabiste i musicòlec valencià, descobridor d...»
'''Julián Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - [[Madrit]], [[1934]]) fon un filòlec, arabiste i musicòlec [[Valencians|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap|mossàrap]].
== Biografia ==
Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit l'any 1934.
== Obra ==
* ''La enseñanza entre los musulmanes españoles'' (1893)
* ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' (1896)
* ''Orígenes del Justicia de Aragón'' (1897).
Edità l'Història dels juges de Còrdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán (1912); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.
Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música medieval dels trobadors i els ''minnesänger''.
== Cites ==
{{Cita|''Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances...''|"Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana". Regnedevalencia. com}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juli%C3%A1n_Ribera Julián Ribera en Wikipedia]
== Biografia ==
Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit l'any 1934.
== Obra ==
* ''La enseñanza entre los musulmanes españoles'' (1893)
* ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' (1896)
* ''Orígenes del Justicia de Aragón'' (1897).
Edità l'Història dels juges de Còrdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán (1912); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.
Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música medieval dels trobadors i els ''minnesänger''.
== Cites ==
{{Cita|''Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances...''|"Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana". Regnedevalencia. com}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juli%C3%A1n_Ribera Julián Ribera en Wikipedia]