Canvis

El o la '''Vita Christi''' (la Vida de Crist) és l'obra fonamental d'[[Isabel de Villena]], coneguda popularment com '''Sor Isabel de Villena''' (Elionor Manuel de Villena, Valéncia, 1430-1490), religiosa, escritora i poeta del [[sigle XV]], [[Sigle d'Or|sigle d'Or]] de les lletres valencianes. En ella se narra la vida de Crist a partir de personages femenins que compartien la seua vida. Es considera la primera obra lliterària valenciana i fon editada per encàrrec de la reina [[Isabel la Catòlica]], per primera volta, per [[Aldonça de Montsoriu]], l'abadessa que la va succeir, en [[1497]]. De tots els ''Vitae Christi'' que varen circular durant l'época per [[Europa]], el d'Isabel de Villena és sense dubte un dels de major calitat gràcies a la seua enorme creativitat i valiosa aportació femenina, tenint major èxit editorial que el [[Tirant lo Blanch]].

El o la '''Vita Christi''' (la Vida de Crist) és l'obra fonamental d'[[Isabel de Villena]], coneguda popularment com '''Sor Isabel de Villena''' (Elionor Manuel de Villena, [[Valéncia]], [[1430]]-[[1490]]), religiosa, escritora i poeta del [[sigle XV]], [[Sigle d'Or|sigle d'Or]] de les lletres valencianes. En ella se narra la vida de Crist a partir de personages femenins que compartien la seua vida. Es considera la primera obra lliterària valenciana i fon editada per encàrrec de la reina [[Isabel la Catòlica]], per primera volta, per [[Aldonça de Montsoriu]], l'abadessa que la va succeir, en l'any [[1497]]. De tots els ''Vitae Christi'' que varen circular durant l'época per [[Europa]], el d'Isabel de Villena és sense dubte un dels de major calitat gràcies a la seua enorme creativitat i valiosa aportació femenina, tenint major èxit editorial que el [[Tirant lo Blanch]].

El Vita Christi s'edità en la ciutat de Valéncia l'any [[1491]], despuix es feren varies reedicions: Valéncia (1513), Barcelona (1527), Valéncia (1986) i Barcelona (1995), adornades en xilografies.

El Vita Christi s'edità en la ciutat de Valéncia en l'any [[1491]], despuix es feren varies reedicions: Valéncia ([[1513]]), [[Barcelona]] ([[1527]]), Valéncia ([[1986]]) i Barcelona ([[1995]]), adornades en xilografies.

== Contingut de l'obra ==

== Contingut de l'obra ==

Com alvança el títul en [[Llatí|llatí]], es tracta d'una narració sobre la vida de [[Jesucrist]]; no obstant, Isabel de Villena no fa una biografia en sentit estricte de Jesús, ya que mostra fonamentalment la relació d'est en les dònes des d'una perspectiva casi feminista i molt alvançada per a la seua época.

Com alvança el títul en [[Llatí|llatí]], es tracta d'una narració sobre la vida de [[Jesucrist]]; no obstant, Isabel de Villena no fa una biografia en sentit estricte de Jesús, ya que mostra fonamentalment la relació d'est en les dònes des d'una perspectiva casi feminista i molt alvançada per a la seua época.

El ''Vita Christi'' s'ha considerat com una reacció a la publicació, uns anys abans, de l'obra misógina [[L'Espill]], de [[Jaume Roig]].​ Abdós autors provablement es coneixien, donada la relació que Jaume Roig va tindre en el [[Monasteri de la Trinitat]], on Isabel era l'abadessa.

El ''Vita Christi'' s'ha considerat com una reacció a la publicació, uns anys abans, de l'obra misógina [[L'Espill]], de [[Jaume Roig]].​ Abdós autors provablement es coneixien, donada la relació que Jaume Roig va tindre en el [[Monasteri de la Trinitat]], a on Isabel era l'abadessa.

Destinat a l'edificació de les seues monges, Isabel va escriure en un estil personal i senzill, que no obstant deixa entrevore una bona formació cultural.​ Aixina mateix, ''Vita Christi'' alterna moments de culta elocució en atres moments d'expressivitat per l'aplicació de vocables comuns, que donen una singular vivea a la seua prosa.

Destinat a l'edificació de les seues monges, Isabel va escriure en un estil personal i senzill, que no obstant deixa entrevore una bona formació cultural.​ Aixina mateix, ''Vita Christi'' alterna moments de culta elocució en atres moments d'expressivitat per l'aplicació de vocables comuns, que donen una singular vivea a la seua prosa.