Canvis

[[Image:Spain-Cinderella Stamp-1929 Barcelona Expo.jpg|thumb|250px|Cartell]]

[[Image:Spain-Cinderella Stamp-1929 Barcelona Expo.jpg|thumb|250px|Cartell]]

L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos a la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà a la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó|japonesos]] i [[Estats Units|nort-americans]].

L''''Exposició Internacional de Barcelona'''<ref>La denominació venia codificada per la Convenció Internacional d'Exposicions. La de Barcelona es va regir pels acorts presos en la Convenció de París de 1928, que otorgaven el caràcter d'internacional al convidar per via diplomàtica a països estrangers per la seua participació. Grandas, pàg. 31.</ref> tingué lloc del [[20 de maig]] de [[1929]] al [[15 de giner]] de [[1930]] en [[Barcelona]]. Se celebrà en la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], a on ocupà una superfície de 118 [[hectàrea|hectàrees]], i tingué un cost de 130 millons de [[pesseta|pessetes]]. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren havia països com [[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Noruega]], [[Romania]] o [[Suïssa]]. També participaren expositors privats [[Japó|japonesos]] i [[Estats Units|nort-americans]].

Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]] de [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)|Plaça d'Espanya]].

Cal destacar que en Barcelona es guardava un grat recort de l'[[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]] de l'any [[1888]], acontenyiment que supondrà un gran avanç per a la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, aixina com la remodelació del [[Parc de la Ciutadella]]. Per això es proyectà esta nova exposició, per a donar a conéixer els nous alvanços tecnològics i proyectar l'image de l'indústria [[Catalunya|catalana]] a l'exterior. Una vegada més, l'exposició originà una remodelació d'una part de la ciutat, en este cas la montanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la [[Plaça d'Espanya (Barcelona)|Plaça d'Espanya]].

L'Exposició supondrà un gran desenroll urbanístic per Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; a més a més, supondrà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis i instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys|Estadi Olímpic]].

L'Exposició suposà un gran desenroll urbanístic per a Barcelona, aixina com un banc de proves per als nous estils arquitectònics gestats als començaments del [[sigle XX]]. A nivell local, representà la consolidació del [[noucentisme]], estil d'aire [[Classicisme|clàssic]] que substituí al [[Modernisme català|modernisme]] preponderant en Catalunya durant la transició de sigle; ademés, suponsà l'introducció en [[Espanya]] de les corrents de [[vanguarda]] internacionals, especialment el [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]], a través del [[Pavelló d'Alemanya]] de [[Ludwig Mies van der Rohe]].<ref name=roig190>Roig, pàg. 190.</ref> L'Exposició deixà numerosos edificis e instalacions alguns dels quals es convertiren en emblemes de la ciutat, com el [[Palau Nacional (Barcelona)|Palau Nacional]], la [[Font màgica de Montjuïc|Font Màgica]], el [[Teatre Grec]], el [[Poble Espanyol]] i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys|Estadi Olímpic]].

== Referències ==

== Referències ==