Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | nom = Cecilio Pla i Gallardo | | | nom = Cecilio Pla i Gallardo |
− | | image = | + | | image = [[File:Retrato de Cecilio Plá-Ulpiano Checa.JPG|250px]] |
− | | peu = | + | | peu = Retrat de Cecilio Pla |
| | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | ocupació = Pintor | | | ocupació = Pintor |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Cecilio Pla i Gallardo''' ([[Valéncia]], [[1860]] - [[Madrit]], [[1934]]). Fon un pintor [[Valencians|valencià]]. | + | '''Cecilio Pla i Gallardo''' ([[Valéncia]], [[1860]] - † [[Madrit]], [[1934]]). Fon un pintor [[Valencians|valencià]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| Durant els [[anys 20]] va continuar la seua formació viajant per [[Europa]], es va traslladar a [[Roma]], viajant per [[Itàlia]], [[França]] i [[Portugal]]. | | Durant els [[anys 20]] va continuar la seua formació viajant per [[Europa]], es va traslladar a [[Roma]], viajant per [[Itàlia]], [[França]] i [[Portugal]]. |
| | | |
− | Des d'Itàlia comença a enviar obres, la majoria d'elles escenes de gènero costumistes en les que s'observa l'influència de [[Marià Fortuny]], en les que participa en les Exposicions Nacionals de Belles arts i en les que conseguix numerosos guardons. Els primers reconeiximents en dites mostres, terceres medalles, varen aplegar en [[1884]] i [[1887]] per ''Dante'' i ''El entierro de Santa Leocadia'', pintures de clara inspiració italiana. En [[1892]] i [[1895]] va rebre segones medalles, i en [[1899]], [[1901]], [[1904]] i [[1912]] atres guardons i condecoracions. També va resultar premiat en una Medalla d'Honor en l'Exposició de Valéncia de 1899 i en l'Exposició Universal de [[París]] de l'any [[1900]] i en l'Exposició de Valéncia de [[1910]]. | + | Des d'Itàlia comença a enviar obres, la majoria d'elles escenes de gènero costumistes en les que s'observa l'influència de [[Marià Fortuny]], en les que participa en les Exposicions Nacionals de Belles arts i en les que conseguix numerosos guardons. Els primers reconeiximents en dites mostres, terceres medalles, varen aplegar en els anys [[1884]] i [[1887]] per ''Dante'' i ''El entierro de Santa Leocadia'', pintures de clara inspiració italiana. En [[1892]] i [[1895]] va rebre segones medalles, i en [[1899]], [[1901]], [[1904]] i [[1912]] atres guardons i condecoracions. També va resultar premiat en una Medalla d'Honor en l'Exposició de Valéncia de 1899 i en l'Exposició Universal de [[París]] de l'any [[1900]] i en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909|Exposició de Valéncia]] de [[1909]]. |
| + | |
| + | [[File:1901-04-05, Blanco y Negro, Figuras teatrales I. La Revoltosa, Cecilio Pla (cropped).jpg|thumb|La Revoltosa, de Cecilio Pla ]] |
| | | |
| La seua obra, a voltes decorativa, goja d'un dibuix propenc a la sensibilitat modernista, que alterna en atres eixemples de pinzellada impressionista. | | La seua obra, a voltes decorativa, goja d'un dibuix propenc a la sensibilitat modernista, que alterna en atres eixemples de pinzellada impressionista. |
| | | |
− | En l'any 1910 va iniciar la seua carrera com a docent en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando substituint a Emilio Sala al front de la càtedra de ''Estètica del color i procediments pictòrics'', que eixerciria fins a la seua jubilació en [[1931]]. En dita càtedra té com a discípuls a [[Cossío]], [[Juan Gris]] i [[José María López Mezquita]]. La seua llabor teòrica es va vore completada en la publicació de l'ensaig ''Llibreta de l'Art Pictòric''. En [[1924]] és nomenat acadèmic de San Fernando, eixercint el seu magisteri notable influència en els círculs artístics conservadors. | + | En l'any [[1910]] va iniciar la seua carrera com a docent en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando substituint a Emilio Sala al front de la càtedra de ''Estètica del color i procediments pictòrics'', que eixerciria fins a la seua jubilació en [[1931]]. En dita càtedra té com a discípuls a [[Cossío]], [[Juan Gris]] i [[José María López Mezquita]]. La seua llabor teòrica es va vore completada en la publicació de l'ensaig ''Llibreta de l'Art Pictòric''. En [[1924]] és nomenat acadèmic de San Fernando, eixercint el seu magisteri notable influència en els círculs artístics conservadors. |
| | | |
| Va destacar àmplament com a dibuixant, tal i com atesten els calendaris de ''Unión Española de Explosivos'' de [[1906]], [[1907]] i [[1908]]. En ells unix el retrat burgués i el folclor valencià en el caràcter festiu de la pirotècnia i el lúdic de la caça. | | Va destacar àmplament com a dibuixant, tal i com atesten els calendaris de ''Unión Española de Explosivos'' de [[1906]], [[1907]] i [[1908]]. En ells unix el retrat burgués i el folclor valencià en el caràcter festiu de la pirotècnia i el lúdic de la caça. |
| | | |
− | Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de 1892 i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia. | + | Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de l'any [[1892]] i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia. |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * [https://www.madrid.es/UnidadWeb/Contenidos/EspecialInformativo/TemaCulturaYOcio/Cultura/MuseosMuni/MuseoSanIsidro/Publicaciones/ficheros/Cecilio%20pla%20y%20gallardo.pdf Análisis del cuadro Los Isidros de Madrid] |
| + | * [https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/juventud-retrato-de-mi-hija/74f3bb77-4263-4d35-8e4b-454288800b7a «Juventud (Retrato de mi hija) - Colección - Museo Nacional del Prado». www.museodelprado.es] |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Cecilio Pla}} |
| | | |
| * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cecilio_Pl%C3%A1 Cecilio Pla en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cecilio_Pl%C3%A1 Cecilio Pla en Wikipedia] |