26 629
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − '''Calixt III''' (Torreta de Canals, [[Canals]], [[Regne de Valéncia]], [[31 de decembre]] de [[1378]] - [[Roma]], [[Estats Pontificis]], [[6 d'agost]] de [[1458]]) fon el [[Papa]] número 209 de l'[[Iglésia catòlica]], des de l'any [[1455]] fins a l'any 1458. + − El seu nom de naiximent fon '''Alfons de Borja i Cavanilles''' (Alfonso de Borja en castellà).+ + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[File:Calixtus III.jpg|thumb|Papa Calixt III]]
'''Calixt III''' (Torreta de Canals, [[Canals]], [[Regne de Valéncia]], 31 de decembre de [[1378]] - [[Roma]], [[Estats Pontificis]], 6 d'agost de [[1458]]) fon el papa número 209 de l'[[Iglésia catòlica]], des de l'any [[1455]] fins a [[1458]]. El seu nom de naiximent fon '''Alfons de Borja i Cavanilles''' (Alfonso de Borja en castellà).
== Biografia ==
Va nàixer en el sí de la noble família dels Borgia, fill de Domingo de Borja i de Francina Llançol, els qui, provinents de la vila saragossana de [[Borja]], s'havien instalat en el [[Regne de Valéncia]] despuix de participar en la seua conquista junt a [[Jaume I]].
Despuix d'estudiar lleis en [[Saragossa]], fon professor de dret en l'[[Universitat de Lleida]], on va cridar l'atenció de l'antipapa [[Benet XIII]], que ho va atraure a la seua causa en l'enfrontament que el [[Cisma d'Occident]] havia provocat en l'[[Iglésia catòlica|Iglésia]].
El seu respal a l'antipapa ho va convertir en protegit del també valencià [[Sant Vicente Ferrer]] i li va valdre ser nomenat canonge de la Catedral de [[Lleida]] i entrar al servici d'[[Alfons V]] com a juriste i diplomàtic.
Despuix de la mort de Benet XIII en [[1423]], tres dels seus cardenals es varen reunir en cónclau i varen elegir com a successor a [[Climent VIII]], que va instalar la seua sèu en [[Peníscola]].
Alfons de Borja i Cavanilles en el temps en que era cardenal, en [[1429]], el rei Alfons V, que abans havia recolzat a Benet XIII, desijós d'un acostament a Roma, va enviar a Alfons de Borja com a llegat a Peníscola en la missió de conseguir que l'antipapa Climent VIII renunciara i se sometera al papa [[Martí V]]. L'èxit de la seua negociació va supondre el fi del cisma que havia dividit l'Iglésia des de [[1378]], i Alfons va ser recompensat en el nomenament com a bisbe de [[Valéncia]], sèu en la que només va permanéixer tres anys ya que en [[1432]] va abandonar la ciutat, a la que mai retornaria, per a acompanyar a Alfons V, com a vicecanceller i conseller real, en la campanya que hauria de concloure en [[1442]] en la conquista del [[Regne de Nàpols]].
El 2 de maig de [[1444]] fon nomenat cardenal pel papa [[Eugeni IV]] i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i Rodrigo de Borja, importants càrrecs i beneficis eclesiàstics.