Canvis

Afonso Gonçalves Baldaia va prendre part en tres expedicions per terres africanes. En l'any [[1434]] [[Gil Eanes]] havia navegat més allà del [[cap Bojador]], una barrera física i sicològica que els mariners europeus havien considerat durant molt de temps el non plus ultra de la navegació. En l'any [[1435]] Enric el Navegant envià novament Eanes a la zona,esta vegada acompanyat per un segon vaixell, un barinel comandat per Afonso Gonçalves Baldaia, en instruccions per descobrir la costa situada més allà de Bojador.

Afonso Gonçalves Baldaia va prendre part en tres expedicions per terres africanes. En l'any [[1434]] [[Gil Eanes]] havia navegat més allà del [[cap Bojador]], una barrera física i sicològica que els mariners europeus havien considerat durant molt de temps el non plus ultra de la navegació. En l'any [[1435]] Enric el Navegant envià novament Eanes a la zona,esta vegada acompanyat per un segon vaixell, un barinel comandat per Afonso Gonçalves Baldaia, en instruccions per descobrir la costa situada més allà de Bojador.

Eanes i Baldaia van navegar fins a ''Angra dos Ruivos'', unes 50 llegües (250 quilòmetros) al sur de Cap Bojador. Resseguint la costa desèrtica del Sàhara varen vore alguns rastres de presència humana - calcigades d'hòmens i [[gamell|gamells]] - pero no veren ningú.

Eanes i Baldaia varen navegar fins a ''Angra dos Ruivos'', unes 50 llegües (250 quilòmetros) al sur de Cap Bojador. Resseguint la costa desèrtica del Sàhara varen vore alguns rastres de presència humana - calcigades d'hòmens i [[gamell|gamells]] - pero no veren ningú.

En l'any [[1436]] Baldaia va iniciar una nova expedició, esta vegada en instruccions per trobar i portar a Portugal un habitant local.<ref> Zurara (p.35), Barros (p.44), Quintella (p.82)</ref> Novament seguí la costa africana fins a arribar a una entrada a la costa que nomenà [[Río de Oro]] imaginant que era la desembocadura del llegendari riu d'Or. Allà van aprofitar caçar [[foca monge del Mediterrani|foques monge del Mediterrani]] i omplir el vaixell de pells de [[foca]] i [[oli]]. Anant més al sud Baldaia creuà el [[Tròpic de Càncer]] i va arribar fins a ''Pedra da Galé''. En no trobar més que algunes xarcies de peixca abandonades Baldaia va tornar cap a casa, havent navegat unes 125 milles més al sur que les navegades en l'expedició anterior.

En l'any [[1436]] Baldaia va iniciar una nova expedició, esta vegada en instruccions per trobar i portar a Portugal un habitant local.<ref> Zurara (p.35), Barros (p.44), Quintella (p.82)</ref> Novament seguí la costa africana fins a arribar a una entrada a la costa que nomenà [[Río de Oro]] imaginant que era la desembocadura del llegendari riu d'Or. Allà van aprofitar caçar [[foca monge del Mediterrani|foques monge del Mediterrani]] i omplir el vaixell de pells de [[foca]] i [[oli]]. Anant més al sud Baldaia creuà el [[Tròpic de Càncer]] i va arribar fins a ''Pedra da Galé''. En no trobar més que algunes xarcies de peixca abandonades Baldaia va tornar cap a casa, havent navegat unes 125 milles més al sur que les navegades en l'expedició anterior.