− | Es coneix com a '''Pa d'or''' o dorat, a una [[làmina (metal)|làmina]] molt fina d'[[or]] batut, usat tradicionalment per a decoració per mig del dorat sobre la superfície de diferents objectes artístics, per eixemple en [[escultura]]s, [[icon]]s, [[retaule]]s, [[orfebreria]], [[mobiliari]] i superfícies [[arquitectura|arquitectòniques]], tant en exteriors com en interiors. Ademés de la fulla d'or també existixen d'[[argent]], [[coure]] o [[alumini]], depenent de com es vullga l'acabament final en dorat,argentament o blavós. | + | Es coneix com a '''Pa d'or''' o '''dorat''', a una [[làmina (metal)|làmina]] molt fina d'[[or]] batut, usat tradicionalment per a decoració per mig del dorat sobre la superfície de diferents objectes artístics, per eixemple en [[escultura]]s, [[icon]]s, [[retaule]]s, [[orfebreria]], [[mobiliari]] i superfícies [[arquitectura|arquitectòniques]], tant en exteriors com en interiors. Ademés de la fulla d'or també existixen d'[[argent]], [[coure]] o [[alumini]], depenent de com es vullga l'acabament final en dorat,argentament o blavós. |
| La major part es fabrica en [[Alemanya]] i en [[Itàlia]]; es presenta en llibrets de 20 a 25 fulles, separades per [[paper|paper de seda]] i d'una mesura de 5 x 5 o 8 x 8 cm. Les làmines de pa d'or són extremadament fines, i s'obtenen a través del martellat de planches d'or, o per mig de la pressió constant per mig de rodells. Antigament els batifulles colocaven les planches entre membranes d'animals i les reduïen en colps de martell fins a uns 0,006 mm.<ref>Doerner (1988) p.264</ref> | | La major part es fabrica en [[Alemanya]] i en [[Itàlia]]; es presenta en llibrets de 20 a 25 fulles, separades per [[paper|paper de seda]] i d'una mesura de 5 x 5 o 8 x 8 cm. Les làmines de pa d'or són extremadament fines, i s'obtenen a través del martellat de planches d'or, o per mig de la pressió constant per mig de rodells. Antigament els batifulles colocaven les planches entre membranes d'animals i les reduïen en colps de martell fins a uns 0,006 mm.<ref>Doerner (1988) p.264</ref> |