Canvis

'''Pròsper de Bofarull i Mascaró''' ([[Reus]],[[1777]], † [[Barcelona]],[[1859]]) fon un juriste i croniste [[Espanya|espanyol]], tio d' [[Antonio de Bofarull y Brocà|Antonio de Bofarull]].

'''Pròsper de Bofarull i Mascaró''' ([[Reus]],[[1777]], † [[Barcelona]],[[1859]]) fon un juriste i croniste [[Espanya|espanyol]], tio d' [[Antonio de Bofarull y Brocà|Antonio de Bofarull]].

Estudià en les universitats de [[Cervera (Lleida)|Cervera]] i [[Osca]]. En [[1799]] anà a [[Madrit]] a obtindre el títul d'advocat dels Reals Consells i en [[1802]] fon nomenat juriste de la Cancelleria de [[Valladolit]]. Durant l'[[invasió napoleònica]] s'establí en [[Cadis]], pero una volta terminada la guerra, gràcies a les seues relacions en Madrit, fon nomenat archiver director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó|Archiu General de la Corona d'Aragó]] entre [[1814]]-[[1840]] i [[1844]]-[[1849]].

Estudià en les universitats de [[Cervera (Lleida)|Cervera]] i [[Osca]]. En l'any [[1799]] anà a [[Madrit]] a obtindre el títul d'advocat dels Reals Consells i en l'any [[1802]] fon nomenat juriste de la Cancelleria de [[Valladolit]]. Durant l'[[invasió napoleònica]] s'establí en [[Cadis]], pero una volta terminada la guerra, gràcies a les seues relacions en Madrit, fon nomenat archiver director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó|Archiu General de la Corona d'Aragó]] entre [[1814]]-[[1840]] i [[1844]]-[[1849]].

En [[1823]] fon president de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], i mantingué correspondència en [[Prosper Mérimée]] i [[Salvador de Brocà y de Bofarull]]. Notablement influenciat pel romanticisme migevaliste i nacionaliste imperant en aquella época, publicà en [[1836]] ''"Los Condes de Barcelona Vindicados"'' i ''"Cronología y Genealogía de los Reyes de España Considerados Como Soberanos Independientes de Su Marca"'', que en el temps s'han demostrat incomplets, tendenciosos i erròneus.  

En l'any [[1823]] fon president de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], i mantingué correspondència en [[Prosper Mérimée]] i [[Salvador de Brocà i de Bofarull]]. Notablement influenciat pel romanticisme migevaliste i nacionaliste imperant en aquella época, publicà en [[1836]] ''"Los Condes de Barcelona Vindicados"'' i ''"Cronología y Genealogía de los Reyes de España Considerados Como Soberanos Independientes de Su Marca"'', que en el temps s'han demostrat incomplets, tendenciosos i erròneus.  

D'igual forma, en [[1856]] feu una interpretació parcial i pro-catalana del [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]], que ha servit de referent i condicionant de totes les interpretacions soci-culturals dels autors pancatalanistes posteriors, des de [[Teodor Llorente]] o [[Miquel Duràn i Tortajada|Duràn i Tortajada]] a [[Joan Fuster]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]].

D'igual forma, en [[1856]] feu una interpretació parcial i pro-catalana del [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]], que ha servit de referent i condicionant de totes les interpretacions soci-culturals dels autors pancatalanistes posteriors, des de [[Teodor Llorente]] o [[Miquel Duràn i Tortajada|Duràn i Tortajada]] a [[Joan Fuster]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]].