Canvis

[[Image:Torres de Serrans.jpg|right|350px|thumb|Torres de Serrans]]

[[Image:Torres de Serrans.jpg|right|350px|thumb|Torres de Serrans]]

Les '''Torres de Serrans''' foren construïdes entre 1392 i 1398 per l'arquitecte [[Pere Balaguer]] per encàrrec dels [[Jurats de Valéncia]]. Va prendre com a model el Portal Real del monasteri del Poblet.  

Les '''Torres de Serrans''' foren construïdes entre 1392 i 1398 per l'arquitecte [[Pere Balaguer]] per encàrrec dels [[Jurats de Valéncia]]. Va prendre com a model el Portal Real del monasteri del Poblet.  

La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roters i la Porta d'Alcàntera, i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans . Este fet és el que lis dona  nom.

La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roteros (nomenada Porta d'Alcàntera en temps dels sarraïns), en la Plaça dels Furs, enfront de les Alberedes del riu Túria i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans . Este fet és el que lis dona  nom, encara que també s'ha dit que dit nom ve de la principal família que vivia en el carrer homònim.

==  Introducció ==

==  Introducció ==

El monument, és una mostra del [[gòtic]] militar i va ser declarat [[Monument Històric Artístic Nacional]] en [[1931]]. Dispon de dos torres poligonals que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es llimità a estes tasques perque la seua presencia, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, foren utilisades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época.

El monument, és una mostra del [[gòtic]] militar i va ser declarat [[Monument Històric Artístic Nacional]] el 3 de juny de [[1931]]. Dispon de dos torres poligonals simètriques, unides per un corp central, que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es llimità a estes tasques perque la seua presencia, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, foren utilisades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época.

:Un eixemple lo tenim en este fragment  d'En [[Ricart Garcia Moya]]:

:Un eixemple lo tenim en este fragment  d'En [[Ricart Garcia Moya]]:

[[Image:Escut Real Serrans.jpg|left|thumb|Escut Real.]][[Image:Filigrana flamígera Serrans.jpg|thumb|Filigrana flamígera de l'arc de triumf central.]]

[[Image:Escut Real Serrans.jpg|left|thumb|Escut Real.]][[Image:Filigrana flamígera Serrans.jpg|thumb|Filigrana flamígera de l'arc de triumf central.]]

Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en estil flamíger. La part posterior presenta unes escales afegides en el [[sigle XIV]]. La porta està disposta a gola oberta.

Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en una filigrana d'estil flamíger. La part posterior presenta unes escales afegides en el [[sigle XIV]]. Les torres estan descobertes per la part posterior (gola oberta), per a que aixina, un eixèrcit assaltant no poguera fer-les servir contra la ciutat. Lo mateix passà després en la construcció de les Torres de Quart.

La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com [[Alginet]] i [[Rocafort]].

La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com [[Alginet]] i [[Rocafort]].

Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un remat de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], la llabor de traçaria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.

Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un remat de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], la llabor de traçaria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat subjectats per àngels, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.

 

 

 

 

===Presó===

===Presó===

Les Torres de Serrans albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de 1865 començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]].

En juliol de 1586, l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres de Serranas.  Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de 1865 començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]].

A continuació aportem algunes senyes històriques i anécdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor Ricart Garcia Moya, que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.

A continuació aportem algunes senyes històriques i anécdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor Ricart Garcia Moya, que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.

===Funció simbòlica i avís de guerra.===

===Funció simbòlica i avís de guerra.===

"EI 7 de juny s'activà la maquinària bèlica del [[Regne de Valéncia|Regne]] en la protocolària colocació de la Real Senyera en les Torres de Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma".

"EI 7 de juny s'activà la maquinària bèlica del [[Regne de Valéncia|Regne]] en la protocolària colocació de la Real Senyera en les Torres de Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma".[[Image:Planta noble.jpg|right|thumb|Detall de la planta noble]]

Pareix que no existia en la Corona d'Espanya -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la [[Real senyera valenciana|Real Senyera]]." (RGM)

Pareix que no existia en la Corona d'Espanya -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la [[Real senyera valenciana|Real Senyera]]." (RGM)

   

   

===Pistes de la llabor defensiva===

===Pistes de la llabor defensiva===

“En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, així com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abad, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en 1363 alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor Pere IV el Cerimoniós.  

“En la seua part posterior podem observar la bella escala i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, així com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abad, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en 1363 alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor Pere IV el Cerimoniós.  

Esta campana va patir una mossa en 1813 durant el sege de les tropes franceses en la Guerra de la Independència, per lo que està fora d' us.  

Esta campana va patir una mossa en 1813 durant el sege de les tropes franceses en la Guerra de la Independència, per lo que està fora d' us.  

(...)

(...)

   

   

== Per a rematar ==

== Per a rematar ==

[[Image:Gàrgola1.jpg|thumb|Una de les gàrgoles]]   

[[Image:Gàrgola1.jpg|thumb|Una de les gàrgoles]]

[[Image:Cos central.jpg|left|thumb|Cos central vist des de terra]]   

La reconstrucció lenta, pero constant, se va efectuar totalment i el gòtic edifici -borrades les senyals carcelàries- es va mostrar grandiós com un dels [[monuments històrics]] i artístics mes bells de [[Valéncia]].  

La reconstrucció lenta, pero constant, se va efectuar totalment i el gòtic edifici -borrades les senyals carcelàries- es va mostrar grandiós com un dels [[monuments històrics]] i artístics mes bells de [[Valéncia]].