Canvis

Despuix d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics Estats que ho componien, una dispar busca per crear un [[Estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es debatia entre la creació d'una «gran Alemània», que incloguera els territoris de llengua alemana [[austria]]cs o una «menuda Alemània», formada exclusivament per atres Estats. Ad este cas se sumava la qüestió institucional sobre el repartiment de poder entre el poble i la [[Corona (dret)|corona]].

Despuix d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics Estats que ho componien, una dispar busca per crear un [[Estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es debatia entre la creació d'una «gran Alemània», que incloguera els territoris de llengua alemana [[austria]]cs o una «menuda Alemània», formada exclusivament per atres Estats. Ad este cas se sumava la qüestió institucional sobre el repartiment de poder entre el poble i la [[Corona (dret)|corona]].

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi francés]]. [[Napoleón]], el [[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet de terminar en la dominació estrangera no els va reportar als alemans una Alemània unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi francés]]. [[Napoleón]], el [[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet de terminar en la dominació estrangera no els va reportar als alemans una Alemània unida dins de la Confederació Germànica, implantada en l'any [[1815]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va esclatar en Alemània]]. Convertir a Alemània en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemània. El [[Parlament de Francfort|primer Parlament lliurement elegit]] en [[Frankfurt]] va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional [[Pangermanisme|pargermànic]], en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemània», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prusia]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va esclatar en Alemània]]. Convertir a Alemània en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemània. El [[Parlament de Francfort|primer Parlament lliurement elegit]] en [[Frankfurt]] va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional [[Pangermanisme|pargermànic]], en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemània», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prusia]].

El [[parlament]] va exigir que, com a emperador alemà, el [[rei de Prusia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateixa com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.

El [[parlament]] va exigir que, com a emperador alemà, el [[rei de Prusia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateixa com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en l'any [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.

En la década de [[1860]], el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prusia a l'eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern es va resoldre en la [[Guerra de les Sèt Semanes]] en [[1866]], en el sentit de la «menuda Alemània».

En la década de [[1860]], el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prusia a l'eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern es va resoldre en la [[Guerra de les Sèt Semanes]] en l'any [[1866]], en el sentit de la «chicoteta Alemanya».

== Unificació alemana ==

== Unificació alemana ==