Canvis

La seua passió per l'escultura es va despertar molt pronte, va ser autodidacta i no va assistir a cap acadèmia ni escola artística, encara que sí que va treballar en varis tallers dibuixant, tallant i cisellant.

La seua passió per l'escultura es va despertar molt pronte, va ser autodidacta i no va assistir a cap acadèmia ni escola artística, encara que sí que va treballar en varis tallers dibuixant, tallant i cisellant.

En [[1881]] va viajar a [[Roma]], a on va residir i va tindre el seu estudi durant casi dos décades. En un principi es mantenia com a pintor-aquareliste, lo que li permetia dedicar-se més lliurement a l'escultura. Des de Roma envià a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit de 1884 l'escultura "Accidenti": un monaguillo que se ha quemado con el incensario que ha arrojado al suelo". Despuix de declarar-se deserta la 1ª medalla, li va ser concedida la 2ª, lo que va supondre el seu primer reconeiximent públic i una gran espenta per a la seua trayectòria artística.

En l'any [[1881]] va viajar a [[Roma]], a on va residir i va tindre el seu estudi durant casi dos décades. En un principi es mantenia com a pintor-aquareliste, lo que li permetia dedicar-se més lliurement a l'escultura. Des de Roma envià a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit de 1884 l'escultura "Accidenti": un monaguillo que se ha quemado con el incensario que ha arrojado al suelo". Despuix de declarar-se deserta la 1ª medalla, li va ser concedida la 2ª, lo que va supondre el seu primer reconeiximent públic i una gran espenta per a la seua trayectòria artística.

En [[1887]] va alcançar la 1ª Medalla en l'Exposició Nacional en l'Estàtua del pintor [[José de Ribera|José Ribera]] per al seu monument en Valéncia, en [[1895]] la Medalla d'Honor en l'Estàtua d'Antonio Trueba per al seu monument en [[Bilbao]], i en [[1900]] el mereixcut reconeiximent internacional en la Medalla d'Honor en l'[[Exposició Universal París]], a la que va presentar un important i variat conjunt d'obres entre les que destaquen el Mausoleu de Gayarre, l'Estàtua de Velázquez, el relleu Retrat de la Família Real i el Retrat del pintor Francisco Domingo.

En l'any [[1887]] va alcançar la 1ª Medalla en l'Exposició Nacional en l'Estàtua del pintor [[José de Ribera|José Ribera]] per al seu monument en Valéncia, en [[1895]] la Medalla d'Honor en l'Estàtua d'Antonio Trueba per al seu monument en [[Bilbao]], i en [[1900]] el mereixcut reconeiximent internacional en la Medalla d'Honor en l'[[Exposició Universal París]], a la que va presentar un important i variat conjunt d'obres entre les que destaquen el Mausoleu de Gayarre, l'Estàtua de Velázquez, el relleu Retrat de la Família Real i el Retrat del pintor Francisco Domingo.

En [[1896]] es va establir en Madrit, encara que va mantindre uns anys el seu estudi romà. Entre [[1910]]-[[1912]] es va construir una casa-estudi en el carrer d'Abascal, per la que varen passar els personages més ilustres de la seua época, unes voltes per a posar per al mestre i unes atres per a participar en les animades tertúlies que allí s'organisaven. La llarga série de retrats i monuments que varen eixir de l'estudi d'Abascal constituïxen un testimoni excepcional d'aquella societat i de la seua época.

En l'any [[1896]] es va establir en Madrit, encara que va mantindre uns anys el seu estudi romà. Entre [[1910]]-[[1912]] es va construir una casa-estudi en el carrer d'Abascal, per la que varen passar els personages més ilustres de la seua época, unes voltes per a posar per al mestre i unes atres per a participar en les animades tertúlies que allí s'organisaven. La llarga série de retrats i monuments que varen eixir de l'estudi d'Abascal constituïxen un testimoni excepcional d'aquella societat i de la seua época.

En [[1924]] va obtindre un nou reconeiximent nacional, la Medalla d'Or del Círcul Belles Arts de Madrit, en el bust d'una de les seues nebodes titulat "La lección".

En l'any [[1924]] va obtindre un nou reconeiximent nacional, la Medalla d'Or del Círcul Belles Arts de Madrit, en el bust d'una de les seues nebodes titulat "La lección".

L'obra de Marià Benlliure és molt extensa i variada, i comprén tots els gèneros i tècniques de l'escultura. Solament en escultura monumental va realisar prop d'un centenar d'obres destinades a les principals ciutats espanyoles i d´hispanoamèrica.

L'obra de Marià Benlliure és molt extensa i variada, i comprén tots els gèneros i tècniques de l'escultura. Solament en escultura monumental va realisar prop d'un centenar d'obres destinades a les principals ciutats espanyoles i d´hispanoamèrica.