Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Coves o grutes de sant Josep, la Vall d'Uixó.JPG|thumb|Interior de les coves de Sant Josep]] | | [[Archiu:Coves o grutes de sant Josep, la Vall d'Uixó.JPG|thumb|Interior de les coves de Sant Josep]] |
| | | |
− | Es coneix com "les Coves de Sant Josep" a un conjunt de coves que es formaren en el triàsic, prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilòmetros de la localitat de [[La Vall d'Uxó]]. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la [[Província de Castelló]] i la 2a de la [[Comunitat Valenciana]]. És el riu subterrani navegable més llarc d'[[Europa]]. | + | Es coneix com "les '''Coves de Sant Josep'''" a un conjunt de coves que es formaren en el triàsic, prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilòmetros de la localitat de [[La Vall d'Uxó]]. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la [[Província de Castelló]] i la 2a de la [[Comunitat Valenciana]]. És el riu subterrani navegable més llarc d'[[Europa]]. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | La Cavitat de les Coves de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els yaciments arqueològics trobats en la boca d'accés i la proximitat d'un poblat ibèric també nos indica que en esta època la cova ya era coneguda també durant la llarga dominació romana, ya que s'ha trobat una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras. | + | La Cavitat de les Coves o Grutes de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els yaciments arqueològics trobats en la boca d'accés i la proximitat d'un poblat ibèric també nos indica que en esta època la cova ya era coneguda també durant la llarga dominació romana, ya que s'ha trobat una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras. |
| | | |
| == Exploració == | | == Exploració == |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| * Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i la resta de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca". | | * Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i la resta de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca". |
| * En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut. | | * En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut. |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | |
| + | * [http://covesdesantjosep.es/ Pàgina de les Coves de Sant Josep] |
| | | |
| [[Categoria:La Vall d'Uxó]] | | [[Categoria:La Vall d'Uxó]] |
| [[Categoria:Coves de la Comunitat Valenciana|Sant Josep]] | | [[Categoria:Coves de la Comunitat Valenciana|Sant Josep]] |