124 534
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 10:
Llínea 10: − + − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + − + + + + + + + − En 2012 va ser l'encarregat de dissenyar el cartell de la temporada taurina en la Real Maestranza de Cavalleria de [[Sevilla]].+ + + + +
sense resum d'edició
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Manuel Valdés Blasco
| nom = Manuel Valdés Blasco
| image =
| image = [[File:Valladolid Manolo Valdes Expo 2006 01 lou.JPG|250px]]
| peu =
| peu = Obra de Manuel Valdés
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Pintor i escultor.
| ocupació = Pintor i escultor.
| lloc_mort =
| lloc_mort =
}}
}}
Manuel Valdés Blasco, conegut com '''Manolo Valdés''' ([[Valéncia]], 8 de març de [[1942]]), és un pintor i escultor [[Valencians|valencià]] resident en [[Nova York]] (EE.UU.). Fon l'introductor en [[Espanya]] d'una forma d'expressió artística que combina el compromís polític i social en l'humor i l'ironia.
'''Manuel Valdés Blasco''', conegut com '''Manolo Valdés''' ([[Valéncia]], [[8 de març]] de [[1942]]), és un pintor i escultor [[Valencians|valencià]] resident en [[Nova York]] ([[Estats Units|EE.UU.]]). Fon l'introductor en [[Espanya]] d'una forma d'expressió artística que combina el compromís polític i social en l'humor i l'ironia.
== Biografia ==
== Biografia ==
Manolo Valdés va nàixer en la ciutat de Valéncia el 8 de març de 1942. Fill de María Gràcia Blasco Marqués, natural de la localitat castellonenca d'[[Altura]], la seua infància i adolescència va estar molt vinculada a dita població. En [[1957]] es va matricular en la valenciana [[Escola de Belles Arts de Sant Carles]] en la que va estar dos anys, abandonant els estudis per a dedicar-se a pintar.
Manolo Valdés va nàixer en la ciutat de Valéncia el 8 de març de 1942. Fill de María Gràcia Blasco Marqués, natural de la localitat castellonenca d'[[Altura]], la seua infància i adolescència va estar molt vinculada a dita població. En l'any [[1957]] es va matricular en la valenciana [[Escola de Belles Arts de Sant Carles]] en la que va estar dos anys, abandonant els estudis per a dedicar-se a pintar.
En [[1964]] va fundar el grup artístic Equip Crònica junt en Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes en el qual es va mantindre fins a la mort de Solbes en [[1981]], encara quan als dos anys de la fundació del grup, Toledo l'havia abandonat.
En l'any [[1964]] va fundar el grup artístic Equip Crònica junt en Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes en el qual es va mantindre fins a la mort de Solbes en [[1981]], encara quan als dos anys de la fundació del grup, Toledo l'havia abandonat.
A la mort de Rafael Solbes seguix treballant en solitari en Valéncia durant uns anys, fins que en [[1989]] viaja a Nova York on monta el seu estudi i seguix experimentant en les noves formes d'expressió. Pertany a la Galeria Marlborough i a la Galeria Freites. Monta també estudi en [[Madrit]] per a la realisació de grans escultures, alternant la creació en abdós ciutats.
A la mort de Rafael Solbes seguix treballant en solitari en Valéncia durant uns anys, fins que en [[1989]] viaja a [[Nova York]] a on monta el seu estudi i seguix experimentant en les noves formes d'expressió. Pertany a la Galeria Marlborough i a la Galeria Freites. Monta també estudi en [[Madrit]] per a la realisació de grans escultures, alternant la creació en abdós ciutats.
== Obra ==
== Obra ==
[[Image:Palometes.jpg|thumb|right|300px|Palometes]]
Influït per [[Velázquez]], [[Rembrandt]], [[Rubens]] i [[Matisse]], Manolo Valdés realisa una obra de gran format en la que les llums i colors expressen un sentiment de tactilitat pel tractament donat als materials. La seua obra força a qui l'observa a indagar en la memòria i buscar imàgens significatives de l'història de l'art.
Influït per [[Velázquez]], [[Rembrandt]], [[Rubens]] i [[Matisse]], Manolo Valdés realisa una obra de gran format en la que les llums i colors expressen un sentiment de tactilitat pel tractament donat als materials. La seua obra força a qui l'observa a indagar en la memòria i buscar imàgens significatives de l'història de l'art.
Ademés dels treballs exposts com a part de l'Equip Crònica, Valdés realisà, entre els anys [[1965]] i [[1981]], més de 70 exposicions, tant individuals com a colectives. Com a escultor, és autor de la "Dama del Manzanares" (2003), obra de 13 metros d'altura situada en el Parc Llineal del [[Manzanares]] (Madrit). En l'any [[2005]] va portar a terme el conjunt escultòric "Asturcones", per a la ciutat d'[[Oviedo]].
Ademés dels treballs exposts com a part de l'Equip Crònica, Valdés realisà, entre els anys [[1965]] i [[1981]], més de 70 exposicions, tant individuals com a colectives. Com a escultor, és autor de la "Dama del Manzanares" (2003), obra de 13 metros d'altura situada en el Parc Llineal del [[Manzanares]] (Madrit). En l'any [[2005]] va portar a terme el conjunt escultòric "Asturcones", per a la ciutat d'[[Oviedo]].
== Exposicions ==
En l'any [[1988]] expon en el Museu de Belles arts de [[Bilbao]] i en la Galeria Freites de [[Caracas]], país en el que establirà un víncul especial que li portarà a obtindre l'any [[1993]] la Condecoració de l'Orde d'Andrés Bello.
En [[1991]] realisa la seua primera exposició en la galeria Marlborough de [[Nova York]], ciutat en la que poc de temps despuix fixaria la seua residència i el seu estudi principal de treball. En [[1997]] expon en el Museu Rufino Tamayo de [[Mèxic]] DF, en la Pinacoteca do Estat de Sao Paolo i en el Museu de Belles arts de [[Buenos Aires]], i dos anys despuix representa a [[Espanya]] en la Bienal de [[Venècia]].
En l'any [[2002]] té dos grans exposicions, una en el [[Museu Guggenheim]] de Bilbao i una atra en el Museu Nacional de Damasc, en [[Síria]].
En [[2005]] realisa una exposició de les seues conegudes Menines en el Palais Royal de [[París]], una mostra que obté una gran repercussió en [[França]], lo que li portarà a expondre en llocs tan emblemàtics d'este país com el castell de Chenonceau, en el de Chambord o en la mítica plaça Vendôme de París.
El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia li dedica una retrospectiva en [[2006]], en el que també expon en la Fundació Maeght de Saint-Paul de Venç (França). Atres importants museus que han acollit importants exposicions seues han segut el Museu Nacional de [[China]], en [[Pequín]], el State Russian Museum de [[Sant Petersburgo o el Pera Museum d'[[Estambul]].
En l'any 2002 expon per primera volta una escultura monumental en la ciutat de Nova York, concretament en Park Avenue, cosa que repetiria en esta ciutat de forma molt més àmplia i en notable èxit de públic i crítica en el Bryant Park ([[2007]]), a lo llarc de tota l'Avinguda Broadway ([[2010]]) i en el Jardí Botànic de Nova York ([[2012]]). Atres ciutats que han acollit exposicions de les seues escultures monumentals han segut [[SaintTropez]], [[Mónaco]], [[La Haya]] o el desert d'[[Arizona]].
== Premis ==
== Premis ==
Valdés ha rebut varis premis, entre els que destaquen: en [[1965]] els premis ''Lissone'' i ''Biella'', en [[Milà]] ([[Itàlia]]), en [[1979]], la Medalla d'argent de la II Bienal Internacional de Gravats en [[Tòquio]] ([[Japó]]) i Premi del Museu d'Art de Bridgestone en Lis'79 en [[Lisboa]] ([[Portugal]]); en [[1983]] el Premi Nacional d'Arts Plàstiques; el Premi Alfons Roig, en Valéncia; el Premi Nacional de Belles Arts d'Espanya; en [[1986]] la Medalla de la Bienal del Festival Internacional d'Artistes Plàstics, en [[Bagdad]] ([[Iraq]]) i en [[1993]] la Condecoració de l'Orde d'Andrés Bello en la classe de Banda d'Honor, en [[Veneçuela]].
Valdés ha rebut varis premis, entre els que destaquen: en [[1965]] els premis ''Lissone'' i ''Biella'', en [[Milà]] ([[Itàlia]]), en [[1979]], la Medalla d'argent de la II Bienal Internacional de Gravats en [[Tòkio]] ([[Japó]]) i Premi del Museu d'Art de Bridgestone en Lis'79 en [[Lisboa]] ([[Portugal]]); en [[1983]] el Premi Nacional d'Arts Plàstiques; el Premi Alfons Roig, en Valéncia; el Premi Nacional de Belles Arts d'Espanya; en [[1986]] la Medalla de la Bienal del Festival Internacional d'Artistes Plàstics, en [[Bagdad]] ([[Irac]]) i en [[1993]] la Condecoració de l'Orde d'Andrés Bello en la classe de Banda d'Honor, en [[Veneçuela]].
En l'any [[2012]] va ser l'encarregat de dissenyar el cartell de la temporada taurina en la Real Maestranza de Cavalleria de [[Sevilla]].
== Referències ==
* [https://www.operagallery.com/artist/manolo-valdes «Manolo Valdés». Opera Gallery]
* Tendencias del Mercado del arte [Madrid], núm. 20, febrer 2009, p.26-28. ISSN: 1887-5483
== Bibliografia ==
* Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
* Mas, Ricard «Pop-up Valdés, escultura al carrer». Bonart [Girona], núm. 116, juny 2009, p.42. ISSN: 1885-4389
* Van den Bossche, Marc (2018). «Kunst als plek van ontmoeten». Vreemde wereld, Zygmunt Bauman over samenleven in vloeibare tijden (en neerlandés). Bruselas: ASP. p. 145. ISBN 9 789057 187551
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Manolo Valdés}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Vald%C3%A9s_Blasco Manolo Valdés en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Vald%C3%A9s_Blasco Manolo Valdés en Wikipedia]