2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + Llínea 7:
Llínea 9: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{En desenroll}}
{{En desenroll}}
[[Archiu:Países recientemente industrializados y economías emergentes..png|miniaturadeimagen|350x350px|Països recentment industrialisats y economies emergents.]]
'''País recentment industrialisat''' o '''NIC''' (de l'[[anglés]] ''Newly Industrialized Country'') és un terme socioeconòmic que s'aplica a varis països del món, i és amprat per economistes i estudiosos de les ciències polítiques. És d'us molt freqüent l'expressió '''nous països industrialisats''' (encara que té el seu orige en una traducció impròpia).
'''País recentment industrialisat''' o '''NIC''' (de l'[[anglés]] ''Newly Industrialized Country'') és un terme socioeconòmic que s'aplica a varis països del món, i és amprat per economistes i estudiosos de les ciències polítiques. És d'us molt freqüent l'expressió '''nous països industrialisats''' (encara que té el seu orige en una traducció impròpia).
El terme ''mercats emergents'' és comunment utilisat per a descriure els negocis i activitat mercantil en estos països o regions. El terme va cobrar força en la década de [[anys 1980|1980]], quan l'economiste del [[Banc Mundial]], [[Antoine van Agtmael]], ho va propondre.
El terme ''mercats emergents'' és comunment utilisat per a descriure els negocis i activitat mercantil en estos països o regions. El terme va cobrar força en la década de [[anys 1980|1980]], quan l'economiste del [[Banc Mundial]], [[Antoine van Agtmael]], ho va propondre.
Els paisos recentment industrialisats són paisos les economies dels quals encara no alcancen l'estatus d'aquelles [[País desenrollat|desenrollades]], pero han alvançat, en el sentit [[macroeconomia|macroeconòmic]], més que les seues contraparts del [[país en vies de desenroll|món en desenroll]]. Atres característiques dels paisos recentment industrialisats són el seu ràpit creiximent econòmic (usualment orientat a l'exportació de bens) i un procés d'industrialisació casi complet o en marcha. En molts paisos recentment industrialisats, el canvi social pot ocórrer en forma d'emigració des de les poblacions rurals o dependents de l'agricultura cap a les ciutats, on el creiximent i les [[fàbrica]]s de [[manufactura]] atrauen a mils de treballadors.
Usualment els paisos recentment industrialisats compartixen les següents característiques i condicions internes:
* Increment en les llibertats socials i [[drets civils i polítics|drets civils]]
* Canvi de [[economia]] primària (agricultura) a economia industrial, especialment en el sector de manufactura
* Incremente en l'obertura de les seues economies al mercat mundial, propiciant un major [[comerç]] en les demés nacions del món
* [[Multinacional|Corporacions d'orige nacional]] operant en varis continents
* Fort atracció i [[inversió]] de capital estranger
* [[geopolítica|Liderage polític]] en la seua àrea d'influència
* Creiximent econòmic: molt ràpit, basat en el sector *manufacturero, orientat a l'exportació
* Important volum d'exportacions (proporció molt considerable de #reexportació)
* Agricultura dinàmica i molt articulada
* Economia molt diversificada i molt integrada
* Ampli mercat interior. Elevades taxes d'aforro
* Indicadors socials superiors als paisos subdesenrollats
És freqüent que els paisos recentment industrialisats reben ajuda d'organisacions no governamentals tals com la [[Organisació Mundial del Comerç]] o el [[Banc Mundial]]. Sent estos paisos beneficiaris directes de la [[globalisació]], molts crítics que recolzen el moviment de "[[comerç just]]" i atres tipos de proteccionisme, han cridat a no importar productes des de dites nacions, en especial de [[República Popular China|China]].