Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{En desenroll}} | | {{En desenroll}} |
| + | |
| + | [[Archiu:Países recientemente industrializados y economías emergentes..png|miniaturadeimagen|350x350px|Països recentment industrialisats y economies emergents.]] |
| | | |
| '''País recentment industrialisat''' o '''NIC''' (de l'[[anglés]] ''Newly Industrialized Country'') és un terme socioeconòmic que s'aplica a varis països del món, i és amprat per economistes i estudiosos de les ciències polítiques. És d'us molt freqüent l'expressió '''nous països industrialisats''' (encara que té el seu orige en una traducció impròpia). | | '''País recentment industrialisat''' o '''NIC''' (de l'[[anglés]] ''Newly Industrialized Country'') és un terme socioeconòmic que s'aplica a varis països del món, i és amprat per economistes i estudiosos de les ciències polítiques. És d'us molt freqüent l'expressió '''nous països industrialisats''' (encara que té el seu orige en una traducció impròpia). |
Llínea 7: |
Llínea 9: |
| | | |
| El terme ''mercats emergents'' és comunment utilisat per a descriure els negocis i activitat mercantil en estos països o regions. El terme va cobrar força en la década de [[anys 1980|1980]], quan l'economiste del [[Banc Mundial]], [[Antoine van Agtmael]], ho va propondre. | | El terme ''mercats emergents'' és comunment utilisat per a descriure els negocis i activitat mercantil en estos països o regions. El terme va cobrar força en la década de [[anys 1980|1980]], quan l'economiste del [[Banc Mundial]], [[Antoine van Agtmael]], ho va propondre. |
| + | |
| + | Els paisos recentment industrialisats són paisos les economies dels quals encara no alcancen l'estatus d'aquelles [[País desenrollat|desenrollades]], pero han alvançat, en el sentit [[macroeconomia|macroeconòmic]], més que les seues contraparts del [[país en vies de desenroll|món en desenroll]]. Atres característiques dels paisos recentment industrialisats són el seu ràpit creiximent econòmic (usualment orientat a l'exportació de bens) i un procés d'industrialisació casi complet o en marcha. En molts paisos recentment industrialisats, el canvi social pot ocórrer en forma d'emigració des de les poblacions rurals o dependents de l'agricultura cap a les ciutats, on el creiximent i les [[fàbrica]]s de [[manufactura]] atrauen a mils de treballadors. |
| + | |
| + | Usualment els paisos recentment industrialisats compartixen les següents característiques i condicions internes: |
| + | * Increment en les llibertats socials i [[drets civils i polítics|drets civils]] |
| + | * Canvi de [[economia]] primària (agricultura) a economia industrial, especialment en el sector de manufactura |
| + | * Incremente en l'obertura de les seues economies al mercat mundial, propiciant un major [[comerç]] en les demés nacions del món |
| + | * [[Multinacional|Corporacions d'orige nacional]] operant en varis continents |
| + | * Fort atracció i [[inversió]] de capital estranger |
| + | * [[geopolítica|Liderage polític]] en la seua àrea d'influència |
| + | * Creiximent econòmic: molt ràpit, basat en el sector *manufacturero, orientat a l'exportació |
| + | * Important volum d'exportacions (proporció molt considerable de #reexportació) |
| + | * Agricultura dinàmica i molt articulada |
| + | * Economia molt diversificada i molt integrada |
| + | * Ampli mercat interior. Elevades taxes d'aforro |
| + | * Indicadors socials superiors als paisos subdesenrollats |
| + | |
| + | És freqüent que els paisos recentment industrialisats reben ajuda d'organisacions no governamentals tals com la [[Organisació Mundial del Comerç]] o el [[Banc Mundial]]. Sent estos paisos beneficiaris directes de la [[globalisació]], molts crítics que recolzen el moviment de "[[comerç just]]" i atres tipos de proteccionisme, han cridat a no importar productes des de dites nacions, en especial de [[República Popular China|China]]. |
| + | |
| + | |
| + | |
| | | |
| | | |