Canvis

== Descobriment ==

== Descobriment ==

Encara que la teoria de la [[tectònica]] de plaques va ser formalment establida en les décades de 1960 i 1970, en realitat és producte de més de dos sigles d'observacions [[Geologia|geològiques]] i [[geofísica|geofísiques]]s. En el sigle XIX es va observar que en el passat remot de la Terra varen existir numeroses [[Conca sedimentària|conques sedimentàries]], en gruixa[[Estratigrafia|estratigràfics]] de fins a dèu voltes els observats en l'interior dels [[continent]]s, i que –posteriorment– processos desconeguts les varen deformar i varen originar [[cordilleres]]: successions montanyoses d'enormes dimensions que poden incloure [[Serrania|serres]] paraleles.

Encara que la teoria de la [[tectònica]] de plaques va ser formalment establida en les décades de [[anys 1960|1960 i [[anys 1970|1970]], en realitat és producte de més de dos sigles d'observacions [[Geologia|geològiques]] i [[geofísica|geofísiques]]s. En el [[sigle XIX]] es va observar que en el passat remot de la Terra varen existir numeroses [[Conca sedimentària|conques sedimentàries]], en gruixa[[Estratigrafia|estratigràfics]] de fins a dèu voltes els observats en l'interior dels [[continent]]s, i que –posteriorment– processos desconeguts les varen deformar i varen originar [[cordilleres]]: successions montanyoses d'enormes dimensions que poden incloure [[Serrania|serres]] paraleles.

 

A estes conques se'ls va denominar [[geosinclinal]]és, i al procés de deformació, [[orogénesis]]. Un atre [[descobriment]] del sigle <small>XIX</small> va ser una cadena montanyosa o ''dorsal'' en mig del [[oceà Atlàntic]], que observacions posteriors varen mostrar que s'estenia formant una ret contínua per tots els oceans.

A estes conques se'ls va denominar [[geosinclinal]]és, i al procés de deformació, [[orogénesis]]. Un atre [[descobriment]] del sigle <small>XIX</small> va ser una cadena montanyosa o ''dorsal'' en mig del [[oceà Atlàntic]], que observacions posteriors varen mostrar que s'estenia formant una ret contínua per tots els oceans.

Un alvanç significatiu en el problema de la formació dels geosinclinals i les seues orogènies va ocórrer entre [[1908]] i [[1912]], quan [[Alfred Wegener]] va establir una hipòtesis que les masses continentals estaven en moviment i que s'havien fragmentat d'un supercontinent que va denominar [[Pangea]]. Tals moviments haurien deformat els sediment geosinclinals acumulats en les seues vores i originat noves cadenes montanyoses.

Un alvanç significatiu en el problema de la formació dels geosinclinals i les seues orogènies va ocórrer entre [[1908]] i [[1912]], quan [[Alfred Wegener]] va establir una hipòtesis que les masses continentals estaven en moviment i que s'havien fragmentat d'un supercontinent que va denominar [[Pangea]]. Tals moviments haurien deformat els sediment geosinclinals acumulats en les seues vores i originat noves cadenes montanyoses.

Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], la qual cosa feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres.

Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], la qual cosa feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres.