Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  10:15 8 maig 2009
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
D'entre totes, destaca esta, la de la Mare de Deu dels Desamparats, per ser el santuari de la patrona de Valéncia i de tot lo [[Regne de Valéncia]]. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat per el papa [[Pius XII]] el 21 d'abril de 1948.
 
D'entre totes, destaca esta, la de la Mare de Deu dels Desamparats, per ser el santuari de la patrona de Valéncia i de tot lo [[Regne de Valéncia]]. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat per el papa [[Pius XII]] el 21 d'abril de 1948.
   −
És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la [[Basílica|basílica]]. Originàriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la seu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estada règia, palau o casa ..digna d'un rei.   
+
És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la [[Basílica|basílica]]. Originàriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la sèu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estància règia, palau o casa ..digna d'un rei.   
    
==Arquitectura==
 
==Arquitectura==
Llínea 17: Llínea 17:  
En la Comunitat Valenciana són basíliques menors les tres catedrals: [[Valéncia]], [[Sogorp]] i [[Oriola]].  
 
En la Comunitat Valenciana són basíliques menors les tres catedrals: [[Valéncia]], [[Sogorp]] i [[Oriola]].  
   −
En la ciutat de [[Valéncia]] existixen  també atres temples en esta distinció la [[Real Capilla de la Mare de Deu dels Desamparats]] i la [[Iglésia de Sant Vicent Ferrer|iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer]]. En la mateixa archidiòcesis, la [[Iglésia Colegial de Xàtiva|iglésia Colegial de Xàtiva]] i la [[Iglésia Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí|Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí]]. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, el [[Ermitori de la Mare de Deu del Lledó]] de [[Castelló]] i l'iglésia sepulcral de [[Iglésia de Sant Pascual de Vilarreal|San Pascual en Vilarreal]]. En l'oriolana, és també basílica la [[Iglésia de l'Assunció d'Elig|Parroquial de l'Assunció d'Elig]]. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és la [[Església Archiprestal de Santa Maria de Morella]].
+
En la ciutat de [[Valéncia]] existixen  també atres temples en esta distinció la [[Real Capella de la Mare de Deu dels Desamparats]] i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer|iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer]]. En la mateixa archidiòcesis, l'[[Iglésia Colegial de Xàtiva|iglésia Colegial de Xàtiva]] i la [[Iglésia Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí|Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí]]. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, l'[[Ermitori de la Mare de Deu del Lledó]] de [[Castelló]] i l'iglésia sepulcral de [[Iglésia de Sant Pascual de Vilarreal|San Pascual en Vilarreal]]. En l'oriolana, és també basílica la [[Iglésia de l'Assunció d'Elig|Parroquial de l'Assunció d'Elig]]. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és l'[[Església Archiprestal de Santa Maria de Morella]].
    
[[Categoria:Valéncia]] [[Categoria:Cultura Valenciana]][[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Valéncia]] [[Categoria:Cultura Valenciana]][[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
  [[Categoria:Religió]][[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
 
  [[Categoria:Religió]][[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
804

edicions

Menú de navegació