1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats (edita)
Revisió de 08:43 8 maig 2009
, 08:43 8 maig 2009Pàgina nova, en el contingut: «La '''Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats'''és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la Comunitat Valenciana. D'entre totes, destaca ...».
La '''Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats'''és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la Comunitat Valenciana.
D'entre totes, destaca esta, la de la Mare de Deu dels Desamparats, per ser el santuari de la patrona de Valéncia i de tot lo [[Regne de Valéncia]]. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat per el papa [[Pius XII]] el 21 d'abril de 1948.
És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la [[Basílica|basílica]]. Originàriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la seu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estada règia, palau o casa ..digna d'un rei.
==Arquitectura==
Totes les basíliques tenen la seua pròpia tipologia arquitectònica, de superfície rectangular conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, en l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates i també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions.
La basílica de la Mare de Deu dels Desamparats esta fonamentada sobre l'enllosat del [[fòrum romà]], forma junt en la seua plaça el punt neuràlgic de la [[Valéncia|ciutat]].
Arquitectònicament és una peça trapezoidal construïda tota ella en un esplèndit barroc grecorromà entre els anys 1652-1667. L'espai central ovalat guarda, davall la volta pintada al fresc per [[Palomino]], la singular image gòtica de la Mare de Deu dels Desamparats. Esta magnífica talla en fusta i maçoneria és com un llibre obert on queda escrita, a manera de pregària, la nostra història local i personal; per això s'ha convertit en un dels signes d'identitat del nostre poble.
==Atres basíliques valencianes==
En la Comunitat Valenciana són basíliques menors les tres catedrals: [[Valéncia]], [[Sogorp]] i [[Oriola]].
En la ciutat de [[Valéncia]] existixen també atres temples en esta distinció la [[Real Capilla de la Mare de Deu dels Desamparats]] i la [[Iglésia de Sant Vicent Ferrer|iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer]]. En la mateixa archidiòcesis, la [[Iglésia Colegial de Xàtiva|iglésia Colegial de Xàtiva]] i la [[Iglésia Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí|Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí]]. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, el [[Ermitori de la Mare de Deu del Lledó]] de [[Castelló]] i l'iglésia sepulcral de [[Iglésia de Sant Pascual de Vilarreal|San Pascual en Vilarreal]]. En l'oriolana, és també basílica la [[Iglésia de l'Assunció d'Elig|Parroquial de l'Assunció d'Elig. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és la [[Església Archiprestal de Santa Maria de Morella]].
[[Categoria:Valéncia]] [[Categoria:Cultura Valenciana]][[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Religió]][[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
D'entre totes, destaca esta, la de la Mare de Deu dels Desamparats, per ser el santuari de la patrona de Valéncia i de tot lo [[Regne de Valéncia]]. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat per el papa [[Pius XII]] el 21 d'abril de 1948.
És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la [[Basílica|basílica]]. Originàriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la seu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estada règia, palau o casa ..digna d'un rei.
==Arquitectura==
Totes les basíliques tenen la seua pròpia tipologia arquitectònica, de superfície rectangular conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, en l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates i també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions.
La basílica de la Mare de Deu dels Desamparats esta fonamentada sobre l'enllosat del [[fòrum romà]], forma junt en la seua plaça el punt neuràlgic de la [[Valéncia|ciutat]].
Arquitectònicament és una peça trapezoidal construïda tota ella en un esplèndit barroc grecorromà entre els anys 1652-1667. L'espai central ovalat guarda, davall la volta pintada al fresc per [[Palomino]], la singular image gòtica de la Mare de Deu dels Desamparats. Esta magnífica talla en fusta i maçoneria és com un llibre obert on queda escrita, a manera de pregària, la nostra història local i personal; per això s'ha convertit en un dels signes d'identitat del nostre poble.
==Atres basíliques valencianes==
En la Comunitat Valenciana són basíliques menors les tres catedrals: [[Valéncia]], [[Sogorp]] i [[Oriola]].
En la ciutat de [[Valéncia]] existixen també atres temples en esta distinció la [[Real Capilla de la Mare de Deu dels Desamparats]] i la [[Iglésia de Sant Vicent Ferrer|iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer]]. En la mateixa archidiòcesis, la [[Iglésia Colegial de Xàtiva|iglésia Colegial de Xàtiva]] i la [[Iglésia Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí|Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí]]. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, el [[Ermitori de la Mare de Deu del Lledó]] de [[Castelló]] i l'iglésia sepulcral de [[Iglésia de Sant Pascual de Vilarreal|San Pascual en Vilarreal]]. En l'oriolana, és també basílica la [[Iglésia de l'Assunció d'Elig|Parroquial de l'Assunció d'Elig. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és la [[Església Archiprestal de Santa Maria de Morella]].
[[Categoria:Valéncia]] [[Categoria:Cultura Valenciana]][[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Religió]][[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]