Canvis

Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de [[1238]]. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarrgà el repart de tierras i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de [[1240]], Jaume I revocà la donacio que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensacio, la alqueria de Godella.

Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de [[1238]]. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarrgà el repart de tierras i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de [[1240]], Jaume I revocà la donacio que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensacio, la alqueria de Godella.

En tiemps del croniste Gaspar Joan Escolano Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es a dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valencia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, toponim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle [[XV]] al llibre de veïnades de la ciutat de Valencia.

En temps del croniste [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Joan Escolano]] Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es a dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valencia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, toponim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle [[XV]] al llibre de veïnades de la ciutat de Valencia.

La Pobla i Puig formaron antigament una baronia que pertanye per les rodalies de [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronessa sense descendencia, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdiccio criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdiccio civil passà en el temps a la familia Exarch, que senyoreava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]].

La Pobla i Puig formaron antigament una baronia que pertanye per les rodalies de [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronessa sense descendencia, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdiccio criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdiccio civil passà en el temps a la familia Exarch, que senyoreava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]].