Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Jeroni Amiguet i Breçó''' ([[Tortosa]], [[sigle XV]] - [[Barcelona]] ¿?, [[1521]]). Fon un mege, gramàtic i humaniste català que vixqué un temps en terres valencianes. Fon professor de gramàtica en [[Oliva]], [[Gandia]], [[Valéncia]], [[Lleida]] i [[Tortosa]]. Fon l'autor de diversos tractats docents. | + | '''Jeroni Amiguet i Breçó''' ([[Tortosa]], [[sigle XV]] - [[Barcelona]] ¿?, [[1521]]). Fon un mege, gramàtic i humaniste [[Catalunya|català]] que vixqué un temps en terres valencianes. Fon professor de gramàtica en [[Oliva]], [[Gandia]], [[Valéncia]], [[Lleida]] i [[Tortosa]]. Fon l'autor de diversos tractats docents. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Jeroni Amiguet era fill del notari Mateu Amiguet i de Joana Breçó. Naixqué en Tortosa en la segona mitat del sigle XV. Els Amiguet eren una família d'ascendència tortosina. Un dels seus germans, Francesc, fon canonge de Corbera i més tart, oïdor de la Generalitat i un atre, Antoni, fon mege. | + | Jeroni Amiguet era fill del notari Mateu Amiguet i de Joana Breçó. Naixqué en Tortosa en la segona mitat del [[sigle XV]]. Els Amiguet eren una família d'ascendència tortosina. Un dels seus germans, Francesc, fon canonge de [[Corbera]] i més tart, oïdor de la Generalitat i un atre, Antoni, fon mege. |
| | | |
− | Jeroni Amiguet s'en anà a Barcelona per a eixercir com a professor en l'estudi de la medicina i les arts i publicà uns comentaris sobre l'obra del mege cirugià, Gui de Chauliac, l'any [[1501]]. | + | Jeroni Amiguet s'en anà a Barcelona per a eixercir com a professor en l'estudi de la medicina i les arts i publicà uns comentaris sobre l'obra del mege cirugià, Gui de Chauliac, en l'any [[1501]]. |
| | | |
− | Els primers documents sobre Jeroni Amiguet aparéixen l'any [[1491]] en la ciutat de Tortosa. L'any [[1502]] està documentat que Jeroni estava residint en la ciutat de Valéncia. Jeroni informa al rei [[Alfons el Magnànim|Alfons d'Aragó]] en el pròlec d'un obra (1514) sobre el seu itinerari docent, eixercint com a professor de medicina en Lleida i també va donar lliçons de gramàtica, d'allí passà a Valencia, Oliva i Gandia (1502-1504) i tornà a Tortosa l'any 1505. L'any 1537, tornarà a la ciutat de Valéncia per a atendre una malaltia d'una persona important. Pareix ser, que la família de Jeroni es traslladà més tart a la ciutat de Barcelona a on estava vivint el seu germà Antoni. Existix certa relació entre el filòsof i humaniste valencià [[Lluís Vives]] i Jeroni Amiguet. | + | Els primers documents sobre Jeroni Amiguet aparéixen en l'any [[1491]] en la ciutat de Tortosa. En l'any [[1502]] està documentat que Jeroni estava residint en la ciutat de [[Valéncia]]. Jeroni informa al rei [[Alfons el Magnànim|Alfons d'Aragó]] en el pròlec d'un obra (1514) sobre el seu itinerari docent, eixercint com a professor de medicina en [[Lleida]] i també va donar lliçons de gramàtica, d'allí passà a Valéncia, [[Oliva]] i [[Gandia]] ([[1502]]-[[1504]]) i tornà a Tortosa en l'any [[1505]]. En l'any [[1537]], tornarà a la ciutat de Valéncia per a atendre una malaltia d'una persona important. Pareix ser, que la família de Jeroni es traslladà més tart a la ciutat de Barcelona a on estava vivint el seu germà Antoni. Existix certa relació entre el filòsof i humaniste valencià [[Lluís Vives]] i Jeroni Amiguet. |
| | | |
− | La carrera valenciana de Jeroni està marcada per la publicació de l'obra ''Sinonima Variationum Sententiarum'' (Valéncia, 1502), una traducció i adaptació de l'obra en llatí de Stephanus Fliscus, un manuscrit de l'any 1463, publicada en francés, alemany, holandés i castellà, esta última per Lucas de Torre en 1490 i més tart per Nebrija en 1495, una obra bàsicament acadèmica. Jeroni Amiguet, la traduix al valencià. | + | La carrera valenciana de Jeroni està marcada per la publicació de l'obra ''Sinonima Variationum Sententiarum'' (Valéncia, 1502), una traducció i adaptació de l'obra en llatí de Stephanus Fliscus, un manuscrit de l'any [[1463]], publicada en [[francés]], [[alemà]], [[holandés]] i [[castellà]], esta última per Lucas de Torre en [[1490]] i més tart per Nebrija en [[1495]], una obra bàsicament acadèmica. Jeroni Amiguet, la traduix al valencià. |
| | | |
| == Cites == | | == Cites == |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| {{Cita|... ex italico sermone in valentinum...}} | | {{Cita|... ex italico sermone in valentinum...}} |
| | | |
− | El ''Sinonima Variationum Sententiarum'' és un repertori de mil frases en italià i en llatí, en el que Amiguet traduix la versió italiana al valencià, publicat en Valéncia per l'editor Cristòfol Coffman en 1502. | + | El ''Sinonima Variationum Sententiarum'' és un repertori de mil frases en [[italià]] i en [[llatí]], en el que Amiguet traduix la versió italiana al valencià, publicat en Valéncia per l'editor Cristòfol Coffman en 1502. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |