| El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem est convergien abdós, quedant l'espigó nort més profunt que el del sur. | | El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem est convergien abdós, quedant l'espigó nort més profunt que el del sur. |
− | Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra. | + | Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], Gaetà Huguet i Breva pagà la fiança provisional per a començar les mateixes, es feu una suscripció popular de 858 accions de 1.000 reals, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset Lacasaña|Fernando Gasset]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germa), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port. |
| + | Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra. |