Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
6 bytes afegits ,  16:10 27 jun 2017
sense resum d'edició
Llínea 9: Llínea 9:  
* '''L'Ermita''' o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà se va construir a principis del [[sigle XVIII]], sustituint a l'anterior que datava del [[sigle XVI]]. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari.   
 
* '''L'Ermita''' o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà se va construir a principis del [[sigle XVIII]], sustituint a l'anterior que datava del [[sigle XVI]]. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari.   
   −
* '''Alvertent'''. Junt a l'ermitori n'hi ha un alvertent a on brolla l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua és l'ullal d'una roca calcinosa, on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de [[1928]], posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del [[El Maestrat|Maestrat]] i [[Castelló]].  
+
* '''Alvertent'''. Junt a l'ermitori n'hi ha un alvertent a on brolla l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua brolla d'un ullal d'una roca calcinosa, on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de [[1928]], posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del [[El Maestrat|Maestrat]] i [[Castelló]].  
    
* '''Balneari'''. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari.  
 
* '''Balneari'''. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari.  
26 285

edicions

Menú de navegació