Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En [[1912]][[Títul de l'enllaç]], als 24 d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].  

En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En [[1912]], als 24 anys d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].  

== Activitat política ==

== Activitat política ==

Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per [[Valéncia]] en les eleccions de novembre de [[1933]] i febrer de [[1936]]. Les seues posicions varen ser modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.

Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per [[Valéncia]] en les eleccions de [[novembre]] de [[1933]] i [[febrer]] de [[1936]]. Les seues posicions varen abar modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.

Va fundar en [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes]] (CEDA) sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el [[6 de maig]] de [[1935]], el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del [[21 de setembre]] de [[1935]] i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].

Va fundar en [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes]] (CEDA) sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el [[6 de maig]] de [[1935]], el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del [[21 de setembre]] de [[1935]] i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].

Durant la campanya electoral de febrer de [[1936]], Lúcia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].

Durant la campanya electoral de febrer de [[1936]], Lúcia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].

Despuix de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a [[França]], pero va tornar el 17 de juliol. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el [[18 de juliol]] de [[1936]] Lluís Lúcia va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:

Despuix de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a [[França]], pero va tornar el [[17 de juliol]]. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el [[18 de juliol]] de [[1936]] Lluís Lúcia va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:

{{Cita|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}

{{Cita|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}