Canvis

'''Lluís Lúcia Lúcia''' ([[Les Coves de Vinromà]] ([[Província de Castelló|Castelló]]), [[1888]] - [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].

'''Lluís Lúcia Lúcia''' ([[Les Coves de Vinromà]] ([[Província de Castelló|Castelló]]), [[1888]] - [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].

En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En [[1912]][[Títul de l'enllaç]], als 24 d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per [[Valéncia]] en les eleccions de novembre de [[1933]] i febrer de [[1936]]. Les seues posicions varen ser modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.

 

En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En [[1912]][[Títul de l'enllaç]], als 24 d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].  

 

 

Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per [[Valéncia]] en les eleccions de novembre de [[1933]] i febrer de [[1936]]. Les seues posicions varen ser modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.

Va fundar en [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes autònomes]] (CEDA) sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el [[6 de maig]] de [[1935]], el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del [[21 de setembre]] de [[1935]] i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].

Va fundar en [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes autònomes]] (CEDA) sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el [[6 de maig]] de [[1935]], el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del [[21 de setembre]] de [[1935]] i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].

Les seues posicions varen distanciant-se, en el temps, del president de la [[CEDA]], fugint Lluís Lucia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que "en els moments més crítics ([[octubre]] de [[1934]], [[febrer]] de [[1936]]) [Luis Lúcia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles". Durant la campanya electoral de febrer de [[1936]], Lucia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].

Les seues posicions varen distanciant-se, en el temps, del president de la [[CEDA]], fugint Lluís Lúcia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que:

Després de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a [[França]], pero va tornar el 17 de juliol. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el [[18 de juliol]] de [[1936]] Lluís Lluïa va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:

{{cita|[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.}}

 

 

Despuix de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a [[França]], pero va tornar el 17 de juliol. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el [[18 de juliol]] de [[1936]] Lluís Lúcia va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:

 

{{Cita|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}

[[Image:DRV-Luis_Lucia.jpg|thumb|right|250px|'''Luis Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els anys 30.]]

[[Image:DRV-Luis_Lucia.jpg|thumb|right|250px|'''Luis Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els anys 30.]]

La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.

La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.

Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' davall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de [[Barcelona]], llibre publicat en [[1942]]). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.

Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' davall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de [[Barcelona]], llibre publicat en [[1942]]). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.

[[Categoria:Polítics d'Espanya]]

[[Categoria:Polítics d'Espanya]]

[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]

[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]

[[Categoria:ministres de la Segona República Espanyola]]

[[Categoria:Ministres de la Segona República Espanyola]]

[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]

[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]

[[Categoria:Advocats valencians]]

[[Categoria:Advocats valencians]]

[[Categoria:Periodistes valencians]]

[[Categoria:Periodistes valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]