Canvis

== Història ==

== Història ==

Les diverses pintures rupestres testifiquen l'existència d'assentaments humans des de fa 10.000 anys, encara que l'orige de l'actual població és romà. D'este periodo es conserva com a resta més important l'aqüeducte. Posteriorment va ser ocupada pels musulmans que varen contribuir al patrimoni cultural en l'edificació d'un important castell, fins a la reconquista, realisada en 1228-1229, al servici de [[Jaume I]] per Pedro Fernández de Azagra, senyor d'Albarrasí. Posteriorment, el mateix rei la va cedir a l'Orde de Calatrava el 27 d'abril de 1235 en el títul d'Encomana i representació en les [[Corts Valencianes]], la seua [[Carta Pobla|Carta pobla]] coneguda data del 18 d'agost de 1276 concedida a 110 hòmens de l'Encomanda d'Alcanyís a fur de Valéncia en Sogorp per Roy Pérez comanador major d'Alcanyís de l'Orde de Calatrava. Estos fets varen facilitar la creació d'un assentament major, les dimensions territorials del qual comprenen els hui municipis de Teresa, Toràs i Sacanyet, formant una autèntica comarca en la capçalera del riu Palància en una unitat geogràfica i administrativa fins a mijan el sigle XIX.

Les diverses pintures rupestres testifiquen l'existència d'assentaments humans des de fa 10.000 anys, encara que l'orige de l'actual població és [[Antiga roma|romà]]. D'este periodo es conserva com a resto més important l'aqüeducte. Posteriorment va ser ocupada pels musulmans que varen contribuir al patrimoni cultural en l'edificació d'un important castell, fins a la reconquista, realisada en [[1228]]-[[1229]], al servici de [[Jaume I]] per Pedro Fernández de Azagra, senyor d'Albarrasí. Posteriorment, el mateix rei la va cedir a l'Orde de Calatrava el [[27 d'abril]] de [[1235]] en el títul d'Encomana i representació en les [[Corts Valencianes]], la seua [[Carta Pobla|Carta pobla]] coneguda data del [[18 d'agost]] de [[1276]] concedida a 110 hòmens de l'Encomanda d'Alcanyís a fur de Valéncia en Sogorp per Roy Pérez comanador major d'Alcanyís de l'Orde de Calatrava. Estos fets varen facilitar la creació d'un assentament major, les dimensions territorials del qual comprenen els hui municipis de Teresa, Toràs i Sacanyet, formant una autèntica comarca en la capçalera del riu Palància en una unitat geogràfica i administrativa fins a mijan el [[sigle XIX]].

Al final de la primera guerra Carlista, Begís encara permaneixia fidel al pretenent Carlos María Isidro de Borbón per lo que per a conquistar-la va ser designat el general isabelí Azpiroz, que es va instalar en la propenca localitat de Toràs des de la qual va sitiar Begís durant cinc mesos fins que esta va capitular el 22 de maig de 1840.

Al final de la primera guerra Carlista, Begís encara permaneixia fidel al pretenent Carlos María Isidro de Borbón per lo que per a conquistar-la va ser designat el general isabelí Azpiroz, que es va instalar en la propenca localitat de Toràs des de la qual va sitiar Begís durant cinc mesos fins que esta va capitular el [[22 de maig]] de [[1840]].

Durant la guerra civil de 1936 varen tindre lloc episodis rellevants en Begís i les seues afores en establir-se allí el front.

Durant la [[guerra civil]] de [[1936]] varen tindre lloc episodis rellevants en Begís i les seues afores en establir-se allí el front.

== Begís en les observacions de Cavanilles ==

== Begís en les observacions de Cavanilles ==