26 023
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 28:
Llínea 28: + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
La vegetació està representada per carrasques en erables de Montpellier, roures, serveres, pinades de pi albar i pi negre en les zones més altes, acompanyats per telles, agrifolis i curronyer, pinades de pi rodé en petorres i xares, en les zones més baixes pinades de pi carrasquer. En la ribera del Palància àlbers, fleixos i avellaners. També són abundants les plantes aromàtiques i medicinals.
La vegetació està representada per carrasques en erables de Montpellier, roures, serveres, pinades de pi albar i pi negre en les zones més altes, acompanyats per telles, agrifolis i curronyer, pinades de pi rodé en petorres i xares, en les zones més baixes pinades de pi carrasquer. En la ribera del Palància àlbers, fleixos i avellaners. També són abundants les plantes aromàtiques i medicinals.
== Història ==
Les diverses pintures rupestres testifiquen l'existència d'assentaments humans des de fa 10.000 anys, encara que l'orige de l'actual població és romà. D'este periodo es conserva com a resta més important l'aqüeducte. Posteriorment va ser ocupada pels musulmans que varen contribuir al patrimoni cultural en l'edificació d'un important castell, fins a la reconquista, realisada en 1228-1229, al servici de [[Jaume I]] per Pedro Fernández de Azagra, senyor d'Albarrasí. Posteriorment, el mateix rei la va cedir a l'Orde de Calatrava el 27 d'abril de 1235 en el títul d'Encomana i representació en les [[Corts Valencianes]], la seua [[Carta Pobla|Carta pobla]] coneguda data del 18 d'agost de 1276 concedida a 110 hòmens de l'Encomanda d'Alcanyís a fur de Valéncia en Sogorp per Roy Pérez comanador major d'Alcanyís de l'Orde de Calatrava. Estos fets varen facilitar la creació d'un assentament major, les dimensions territorials del qual comprenen els hui municipis de Teresa, Toràs i Sacanyet, formant una autèntica comarca en la capçalera del riu Palància en una unitat geogràfica i administrativa fins a mijan el sigle XIX.
Al final de la primera guerra Carlista, Begís encara permaneixia fidel al pretenent Carlos María Isidro de Borbón per lo que per a conquistar-la va ser designat el general isabelí Azpiroz, que es va instalar en la propenca localitat de Toràs des de la qual va sitiar Begís durant cinc mesos fins que esta va capitular el 22 de maig de 1840.
Durant la guerra civil de 1936 varen tindre lloc episodis rellevants en Begís i les seues afores en establir-se allí el front.
== Begís en les observacions de Cavanilles ==
Begís es troba en la confluència dels rius Canales i Palància. En un clima sec, llevant de setembre. Un dels monuments importants és l'aqüeducte romà de sèt arcs, i un atre, el castell en la part alta del poble. Es podia accedir caminant des de Viver cap a ponent, com tres hores s'aplega i s'estén quatre hores i mija d'orient a ponent. En l'agricultura destaquen els arbres fructífers, llevat les hortes, on hi ha un sense número de cirerers, moreres i varis fruts. Les produccions de les hortes són dacsa, seda, cànem, blat, ordi, mel, ferraja, frutes i hortalices. En el secà algunes oliveres, armelers, vinyes i figueres. Sobre la ganaderia destaquen l'ovina i la vacuna. [[Josep Cavanilles|Cavanilles]] va deixar una impressió sobre Begís positiva, perque en cap moment ha dit res mal, tot lo contrari, segons pareix li va agradar.
{{Municipis de L'Alt Palància}}
{{Municipis de L'Alt Palància}}
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]