Canvis

== Trayectoria ==

== Trayectoria ==

Naixque en [[Valencia]] el [[15 d'octubre]] de [[1911]] i falli en setembre de [[1992]]. Fon el primer boxejador espanyol que se converti en campeo del mon. Despuix de varis intents d'espanyols que havien fracassat pel titul del mon el 1 de juny de 1935 hauria dos oportunitats per a conseguir-ho, una en [[Madrit]] a on [[Ignaci Ara]] fracassaria davant [[Marcel Thil]], a'atra en [[Valencia]], en la plaça de bous, a on Sangchili vence per punts en 15 assalts al panameny [[Alf Brown]] proclamant-se campeo mundial del pes gall versio IBU, organisme que per aquell entoces regia els destins del boxeig en Europa.  

Naixque en [[Valéncia]] el [[15 d'octubre]] de [[1911]] i falli en [[setembre]] de [[1992]]. Fon el primer boxejador espanyol que se convertí en campeó del mon. Despuix de varis intents d'espanyols que havien fracassat pel titul del mon el [[1 de juny]] de [[1935]] hauria dos oportunitats per a conseguir-ho, una en [[Madrit]] a on [[Ignaci Ara]] fracassaria davant [[Marcel Thil]], a'atra en [[Valencia]], en la plaça de bous, a on Sangchili vence per punts en 15 assalts al panameny [[Alf Brown]] proclamant-se campeó mundial del pes gall versió IBU, organisme que per aquell entoces regia els destins del boxeig en [[Europa]].  

Abans d'aquell combat havia disputat atres 60, havent eixit victorios en 50 dels mateixos, en cinc derrotes i cinc nuls. S'havia proclamat campeo d'Espanya front a [[Carles Flix]], titul que retingue davant el mateix boxejador. Ademés realisà dos intents per conquistar el titul d'Europa davant [[Nicolas Petit-Biquet]] no conseguint-ho en la primera ocasio despuix d'un combat nul i sent derrotat en el segon intent per derrota per punts en 15 assalts.

Abans d'aquell combat havia disputat atres 60, havent eixit victorios en 50 dels mateixos, en cinc derrotes i cinc nuls. S'havia proclamat campeó d'Espanya front a [[Carles Flix]], titul que retingue davant el mateix boxejador. Ademés realisà dos intents per conquistar el títul d'Europa davant [[Nicolas Petit-Biquet]] no conseguint-ho en la primera ocasió despuix d'un combat nul i sent derrotat en el segon intent per derrota per punts en 15 assalts.

Atra victoria important que consegui entre estes cinquanta baralles fon contra el tunisenc, [[Victor Young Pérez]] al que derrotà per punts en 10 assalts en [[Madrit]]. L'enfrontament que sostingue contra el panameny pel titul del mon fon el segon entre abdós pugils uns mesos abans, ya s'havia enfrontat el valencià a [[Alf Brown]] sense que este posara el titul en joc i acabant el combat en nul.

Atra victoria important que consegui entre estes cinquanta baralles fon contra el tunisenc, [[Victor Young Pérez]] al que derrotà per punts en 10 assalts en [[Madrit]]. L'enfrontament que sostingué contra el panameny pel títul del mon fon el segon entre abdós pugils uns mesos abans, ya s'havia enfrontat el valencià a [[Alf Brown]] sense que este posara el títul en joc i acabant el combat en nul.

Una volta obtingue el titul realisà una exitosa gira collint gran numero de victories tant en Espanya com en l'estranger, sempre sense posar el titul en joc fins que el vetera [[Benny Sharkey]] en mes de cents victories a les seues esquenes li derrota en [[Newcastle]], d'a on es natiu el pugil angles. D'este esvaraments se recupera als pocs dies derrotant en [[Liverpool]] a atre magnific oponent Ronnie James que nomes havia collit una derrota en les seues mes de cinquanta baralles i al que el valencià derrotà per punts.

Una volta obtingué el títul realisà una exitosa gira collint gran numero de victories tant en Espanya com en l'estranger, sempre sense posar el títul en joc fins que el veterà [[Benny Sharkey]] en mes de cents victories a les seues esquenes li derrota en [[Newcastle]], d'a on es natiu el pugil angles. D'este esvaraments se recuperà als pocs dies derrotant en [[Liverpool]] a atre magnific oponent Ronnie James que nomes havia collit una derrota en les seues més de cinquanta baralles i al que el valencià derrotà per punts.

El [[10 de febrer]] de [[1936]] fa el seu debut en [[Estats Units]], i res mes i res menys que en el mitic [[Madison Square Garden]] de [[Nova York]], la seua rival fon [[Lew Farber]], un experimentat rival al que venç per punts en 10 assalts. Pijor sort correu el [[29 de juny]] de [[1936]] contra [[Tony Mari]], en qui havia posat el seu titul en joc i que li derrota per [[nocaut]] en 14 assalts quan l'espanyol que dominava per punts semblava que anava a retindre el cinturo.

El [[10 de febrer]] de [[1936]] fa el seu debut en [[Estats Units]], i res més i res menys que en el mitic [[Madison Square Garden]] de [[Nova York]], El seu rival fon [[Lew Farber]], un experimentat rival al que venç per punts en 10 assalts. Pijor sort corre el [[29 de juny]] de [[1936]] contra [[Tony Mari]], en qui havia posat el seu tÍtul en joc i que li derrotà per [[nocaut]] en 14 assalts quan l'espanyol que dominava per punts semblava que anava a retindre el cinturó.

No recuperat de la decepcio d'haver perdut el seu titul torna a perdre en Montreal un combat contra [[Frankie Martin]]. Encara que en el seu següent combat te a'opcio de vengarse de [[Tony Mari]] derrotant-ho per punts en 10 assalts, llamentablement Tony Mari havia tingut la precaucio de no posar el cinturo en joc aixina que no pogue tornar a les mans de l'espanyol.

No recuperat de la decepció d'haver perdut el seu títul torna a perdre en [[Montreal]] un combat contra [[Frankie Martin]]. Encara que en el seu següent combat te l'opció de vengarse de [[Tony Mari]] derrotant-ho per punts en 10 assalts, llamentablement Tony Mari havia tingut la precaució de no posar el cinturó en joc aixina que no pogué tornar a les mans de l'espanyol.

Acaba la seua gira americana en una derrota en [[México]] contra el boxejador local [[Joan Zurita]] i retorna a Europa a on realisa varis combats en [[França]] en els següents dos anys, fins que en 1938 el titul gall de a'IBU torna a quedar vacant i son nomenat aspirants dos vells coneguts, els excampeones, [[Panama Alf Brown]] i Baltasar Berenguer Sangchili. El combat se disputà en [[Pariu]] i esta volta guanyà el panameny per punts en 15 assalts.

Acabà la seua gira americana en una derrota en [[Méxic]] contra el boxejador local [[Joan Zurita]] i retorna a Europa a on realisà varis combats en [[França]] en els següents dos anys, fins que en [[1938]] el títul gall de a'IBU torna a quedar vacant i són nomenats aspirants dos vells coneguts, els excampeons, [[Panama Alf Brown]] i Baltasar Berenguer Sangchili. El combat se disputà en [[Pariu]] i esta volta guanyà el panameny per punts en 15 assalts.

De la seua carrera pugilistica poc quedava ya, salvo una victoria front al vetera [[Eugene Huat]] i un intent per obtindre el titul d'Europa front a [[Valentin Angelmann]] en [[Pariu]] per descalificacio en quatre assalts. Tancà la seua carrera en 1940 conseguint el titul nacional front a [[Miquel Safont]] per punts en 12 assalts.

De la seua carrera pugilística poc quedava ya, salvo una victoria front al veterà [[Eugene Huat]] i un intent per obtindre el títul d'Europa front a [[Valentin Angelmann]] en [[Pariu]] per descalificacio en quatre assalts. Tancà la seua carrera en [[1940]] conseguint el títul nacional front a [[Miquel Safont]] per punts en 12 assalts.

== Principals Combats ==

== Principals Combats ==

*[[22 d'abril]] de [[1933]], Valencia. Venç a Carles Flix per punts en 12 assalts i se proclama campeo d'Espanya dels pesos galls.

*[[22 d'abril]] de [[1933]], Valéncia. Venç a Carles Flix per punts en 12 assalts i se proclama campeó d'Espanya dels pesos galls.

*[[15 de juliol]] de [[1933]], Valencia. Fa nul en Nicolas Petit-Biquet i no conseguix conquistar la corona europea dels galls.

*[[15 de juliol]] de [[1933]], Valéncia. Fa nul en Nicolas Petit-Biquet i no conseguix conquistar la corona europea dels galls.

*[[6 de febrer]] de [[1934]], Madrit. Fa nul en Carles Flix per punts i rete la seua corona nacional.

*[[6 de febrer]] de [[1934]], Madrit. Fa nul en Carles Flix per punts i rete la seua corona nacional.

*[[18 d'agost]] de [[1934]], [[Argel]], [[Argelia]]. Es derrotat per Nicolas Petit-Biquet per punts en 15 assalts i no conseguix conquistar el titul europeu dels gall.

*[[18 d'agost]] de [[1934]], [[Argel]], [[Argelia]]. Es derrotat per Nicolas Petit-Biquet per punts en 15 assalts i no conseguix conquistar el títul europeu dels gall.

*[[1 de juny]] de [[1935]], Valencia. Venç a Alf Brown per punts en 15 assalts i se proclama campeo del mon del pes gall.

*[[1 de juny]] de [[1935]], Valéncia. Venç a Alf Brown per punts en 15 assalts i se proclama campeó del mon del pes gall.

*[[29 de maig]] de [[1936]], Nova York, venç en el Madison Square Garden a Lew Farber per punts en 10 assalts.

*[[29 de maig]] de [[1936]], [[Nova York]], venç en el Madison Square Garden a Lew Farber per punts en 10 assalts.

*[[29 de juny]] de [[1936]] Nova York, es derrotat per Tony Mari per KO en 14 assalts i pert la seua corona mundial  

*[[29 de juny]] de [[1936]] Nova York, és derrotat per Tony Mari per KO en 14 assalts i pert la seua corona mundial  

*[[4 de març]] de [[1938]] Pariu, es derrotat per Alf Brown per punts en 15 assalts i no pot reconquistar el titul mundial dels galls.

*[[4 de març]] de [[1938]] [[Paris]], és derrotat per Alf Brown per punts en 15 assalts i no pot reconquistar el títul mundial dels galls.

*[[6 d'octubre]] de [[1938]] Pariu, es derrotat per Valentin Angleman per descalificacio en 4 assalts no conseguint conquistar el titul d'Europa dels galls.

*[[6 d'octubre]] de [[1938]] Paris, és derrotat per Valentin Angleman per descalificacio en 4 assalts no conseguint conquistar el títul d'Europa dels galls.

*[[1 de giner]] de [[1940]] Valencia, venç per punts en 12 assalts a Miquel Safont proclamant-se campeo d'Espanya.

*[[1 de giner]] de [[1940]] Valéncia, venç per punts en 12 assalts a Miquel Safont proclamant-se campeó d'Espanya.

{{NF|1911|1992|Berenguer, Baltasar}}

{{NF|1911|1992|Berenguer, Baltasar}}

[[Categoria:Boxejadors d'Espanya]]

[[Categoria:Boxejadors d'Espanya]]

[[Categoria:Deportistes valencians]]

[[Categoria:Deportistes valencians]]