Canvis

'''Leon Battista Alberti'''  (Gènova 18 febrer 1404 – Roma 25 d’abril 1475) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].  

'''Leon Battista Alberti'''  ([[Gènova]] [[18 febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d’abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].  

 

== Formació ==

== Formació ==

Feu estudis humanístics i científics en [[Pàdua]] i [[Bolònia]], i va investigar els monuments antics de Roma (1431). Estudià el tractat ''De architectura'', l’obra clàssica de [[Vitruvi]], per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de la Història.  

Feu estudis humanístics i científics en [[Pàdua]] i [[Bolònia]], i va investigar els monuments antics de [[Antiga Roma|Roma]] ([[1431]]). Estudià el tractat ''De architectura'', l’obra clàssica de [[Vitruvi]], per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de l'història.  

 

== Aportacions teòriques ==

== Aportacions teòriques ==

Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com ''De statua'', i ''De pictura'' (1435), i sobretot el magnífic i monumental ''De re aedificatoria'', obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en 1450.  

Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com ''De statua'', i ''De pictura'' ([[1435]]), i sobretot el magnífic i monumental ''De re aedificatoria'', obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en [[1450]].

==Biografia i obres ==

==Biografia i obres ==

Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent.  En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: el Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de [[Brunelleschi]] i de [[Donatello]], i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent.  En l'any [[1447]], quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del [[Papa|papa]] Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en [[1450]]; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de [[Florència]], que acabà a mitan [[sigle XV]], i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella ([[1456]] - [[1470]]) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 i 199. Madrid: Susaeta ediciones.

* Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 i 199. Madrid: Susaeta ediciones.

* Varis Autors (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'', pàgines 168 i 169.  Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.

* Varis Autors (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'', pàgines 168 i 169.  Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.