Canvis

==Biografia i obres ==

==Biografia i obres ==

Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent.  En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: el Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent.  En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: el Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].