23 812
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El Castell de Marinyén o Marinyent (també conegut com Castell de la Reina Mora o Castell de Benifairó) és una antiga fortificació musulmana situada en el m...»
El Castell de Marinyén o Marinyent (també conegut com Castell de la Reina Mora o Castell de Benifairó) és una antiga fortificació musulmana situada en el municipi de [[Benifairó de la Valldigna]] de la comarca de [[La Safor]] en la [[província de Valéncia]]. Està protegit com [[Be d'interés cultural|be d'interés cultural]] per la [[Generalitat Valenciana]], en anotació ministerial R-I-51-0010910 de data 24 d'octubre de [[2002]].
El Castell de Marinyén se troba a uns 240 metros d'altitut, sobre un escarpat penyó i a escassos quilómetros (2,5 Km.) de l'actual Benifairó de la Valldigna.
== Llegenda ==
El Castell de Marinyén és també conegut com de la Reina Mora, per la llegenda popular forjada en temps dels mudéixar d'una reina que es va llançar al buit en el seu fill en braços des d'una de les finestres de la fortalea. La llegenda conta que la reina va morir, pero el seu fill va conseguir sobreviure a l'ardit de la seua mare.
== Descripció ==
Es tracta d'una fortalea d'orige àrap construïda a finals del [[sigle XI]], en posteriors reformes cristianes realisades pels monges sw l'orde del [[Císter]]. Conta en dos recints amurallats que es conserven en part a els que s'accedix per la porta d'albacara, construïda en arc rebaixat de pinyonat.
En el primer recint, adaptat a la topografia se situaven les vivendes del poblat, construïdes en tapiador.
El segon recint, situat en la part més elevada, conserva una capella gòtica del [[sigle XIV]] construïda en sellars, en volta de creuria i buits de murs de facció gòtica. Conta este recint en dos aljups un rectangular i un atre quadrat, aixina com atres construccions realisades també en sellars.
== Història ==
Inicialment este castell va tindre la funció de refugi de la població que habitava en les alqueries pròximes. En el [[Llibre del repartiment|llibre del Repartiment]], este castell pren el nom de ''Marignen'' o ''Marynen'' i el nom de Reina Mora derivat d'una llegenda.
[[Jaume II]] otorga en [[1287]] el senyoriu als monjos cistercencs, construint-se diferents estructures en la part més alta.
Este castell va participar en [[1364]] en la Guerra de l'Unió entre Castella i Aragó com a refugi dels monjos en ser invadides estes terres per les tropes castellanes.
A partir del [[sigle XVII]] en l'expulsió dels moriscs, el castell pert el seu interés.
El Castell de Marinyén se troba a uns 240 metros d'altitut, sobre un escarpat penyó i a escassos quilómetros (2,5 Km.) de l'actual Benifairó de la Valldigna.
== Llegenda ==
El Castell de Marinyén és també conegut com de la Reina Mora, per la llegenda popular forjada en temps dels mudéixar d'una reina que es va llançar al buit en el seu fill en braços des d'una de les finestres de la fortalea. La llegenda conta que la reina va morir, pero el seu fill va conseguir sobreviure a l'ardit de la seua mare.
== Descripció ==
Es tracta d'una fortalea d'orige àrap construïda a finals del [[sigle XI]], en posteriors reformes cristianes realisades pels monges sw l'orde del [[Císter]]. Conta en dos recints amurallats que es conserven en part a els que s'accedix per la porta d'albacara, construïda en arc rebaixat de pinyonat.
En el primer recint, adaptat a la topografia se situaven les vivendes del poblat, construïdes en tapiador.
El segon recint, situat en la part més elevada, conserva una capella gòtica del [[sigle XIV]] construïda en sellars, en volta de creuria i buits de murs de facció gòtica. Conta este recint en dos aljups un rectangular i un atre quadrat, aixina com atres construccions realisades també en sellars.
== Història ==
Inicialment este castell va tindre la funció de refugi de la població que habitava en les alqueries pròximes. En el [[Llibre del repartiment|llibre del Repartiment]], este castell pren el nom de ''Marignen'' o ''Marynen'' i el nom de Reina Mora derivat d'una llegenda.
[[Jaume II]] otorga en [[1287]] el senyoriu als monjos cistercencs, construint-se diferents estructures en la part més alta.
Este castell va participar en [[1364]] en la Guerra de l'Unió entre Castella i Aragó com a refugi dels monjos en ser invadides estes terres per les tropes castellanes.
A partir del [[sigle XVII]] en l'expulsió dels moriscs, el castell pert el seu interés.