Canvis

== Hisòria ==

== Hisòria ==

[[Image: Azud_Repartiment_bajo.jpg‎|thumb||right|300px|Assut del Repartiment, punt d'inici del Nou llit del riu [[Túria]]]]

[[Image: Azud_Repartiment_bajo.jpg‎|thumb||right|300px|Assut del Repartiment, punt d'inici del Nou llit del riu [[Túria]]]]

L'[[Assut del Repartiment]] és el punt d'inici del Nou Llit del riu [[Túria]]. Les avingudes sempre han sigut el problema de la ciutat de [[Valéncia]] des de que existixen registres històrics. Les conques mediterrànees son propenses a la formació de fenòmens de pluja que descarreguen una gran intensitat en relativament poc temps. Des de sempre s'han registrat estes avingudes en la ciutat, que ha creixcut junt al llit del riu [[Túria]]. Conegudes per les dates dels sants en que succeïen, s'ha parlat de la riuada de Sant Miquel (29 de setembre), Sant Martí (11 de novembre) i atres. El 22 de novembre de 1897 tingué lloc ya una creixcuda extraordinària. Pero el 14 d'octubre de 1957 se repetí de nou, agravada per la següent del 15 d'octubre. El desastre fon de tal magnitut, que el Govern decidí elaborar un pla de defensa de [[Valéncia]] que minorara els danys per avingudes. S'elaboraren tres solucions: la Nort, Centre i Sur. La primera suponia la desviació del riu cap al Nort, unint-lo al barranc del [[Carraixet]]. La segona suponia la millora del traçat urbà existent i la tercera, la Solució Sur, la més costosa i colossal, suponia excavar un nou traçat des de les afores de [[Quart de Poblet]] fins al nort de [[Pinedo]], creuant per mig de l'[[Horta de Valéncia]]. Llògicament, els interessos de les constructores de l'época i les forces vives locals pressionaren per a que se realisara la més cara.  

L'[[Assut del Repartiment]] és el punt d'inici del Nou Llit del riu [[Túria]]. Les avingudes sempre han segut el problema de la ciutat de [[Valéncia]] des de que existixen registres històrics. Les conques mediterrànees són propenses a la formació de fenòmens de [[pluja]] que descarreguen una gran intensitat en relativament poc temps. Des de sempre s'han registrat estes avingudes en la ciutat, que ha creixcut junt al llit del riu [[Túria]]. Conegudes per les dates dels sants en que succeïen, s'ha parlat de la riuada de Sant Miquel ([[29 de setembre]]), Sant Martí ([[11 de novembre]]) i atres. El [[22 de novembre]] de [[1897]] tingué lloc ya una creixcuda extraordinària. Pero el [[14 d'octubre]] de [[1957]] se repetí de nou, agravada per la següent del [[15 d'octubre]]. El desastre fon de tal magnitut, que el Govern decidí elaborar un pla de defensa de [[Valéncia]] que minorara els danys per avingudes. S'elaboraren tres solucions: la Nort, Centre i Sur. La primera suponia la desviació del riu cap al Nort, unint-lo al barranc del [[Carraixet]]. La segona suponia la millora del traçat urbà existent i la tercera, la Solució Sur, la més costosa i colossal, suponia excavar un nou traçat des de les afores de [[Quart de Poblet]] fins al nort de [[Pinedo]], creuant per mig de l'[[Horta de Valéncia]]. Llògicament, els interessos de les constructores de l'época i les forces vives locals pressionaren per a que se realisara la més cara.  

Els treballs s'aprovaren pel Consell de Ministres del 22 de juliol de 1958. Les Corts Espanyoles en la Llei 81 de 1961 establiren les directrius de finançació del Pla Sur d'ordenació de [[Valéncia]] i la seua comarca basat en la Solució Sur. La Direcció General d'Obres Hidràuliques del Ministeri d'Obres Públiques (MOP) adjudicà les obres a l'unió d'empreses CYT (''Cubiertas y Tejados'') i MZOV (companyia de construccions del Ferrocarril Madrit Zamora Orense i Vigo), començant els treballs en Febrer de 1965, baix la direcció de la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]].

Els treballs s'aprovaren pel Consell de Ministres del [[22 de juliol]] de [[1958]]. Les Corts Espanyoles en la Llei 81 de [[1961]], establiren les directrius de finançació del Pla Sur d'ordenació de [[Valéncia]] i la seua comarca basat en la Solució Sur. La Direcció General d'Obres Hidràuliques del Ministeri d'Obres Públiques (MOP) adjudicà les obres a l'unió d'empreses CYT (''Cubiertas y Tejados'') i MZOV (companyia de construccions del Ferrocarril Madrit Zamora Orense i Vigo), començant els treballs en [[febrer]] de [[1965]], baix la direcció de la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]].

Aixina mateix, durant tot el temps que duraren les obres, s'establí que totes les cartes i paquets postals que se remitien des de Valéncia tindrien que dur un sagell adicional de correus per valor de 25 céntims de pesseta, per a en açò sufragar en medida l'important obra hidràulica.  

Aixina mateix, durant tot el temps que duraren les obres, s'establí que totes les cartes i paquets postals que se remitien des de Valéncia tindrien que dur un sagell adicional de correus per valor de 25 céntims de pesseta, per a en açò sufragar en medida l'important obra hidràulica.  

Les obres de la desviació del riu acabaren el 22 de decembre de 1969 oficialment, següent el Cap de l'Estat Don [[Francisco Franco]] en una visita a les obres del Pla Sur, donant-se per acabat, i quedant pendent només alguns remats en vials, ajardinaments i chicotetes obres. Cap a 1973 estan finalisades les obres i ya deixen de passar les aigües per el vell llit del [[Túria]] i ho fan per el Nou Llit.

Les obres de la desviació del riu acabaren el [[22 de decembre]] de [[1969]] oficialment, següent el Cap de l'Estat Don [[Francisco Franco]] en una visita a les obres del Pla Sur, donant-se per acabat, i quedant pendent només alguns remats en vials, ajardinaments i chicotetes obres. Cap a 1973 estan finalisades les obres i ya deixen de passar les aigües per el vell llit del [[Túria]] i ho fan per el Nou Llit.

En el temps, se modifiquen els vials marginals de tal manera que passen a ser la [[V-30]], quedant el marginal dret en direcció al mar i el marginal esquerre en direcció a l'interior, adaptant-se a este sentit únic els diversos enllaços existents.

En el temps, se modifiquen els vials marginals de tal manera que passen a ser la [[V-30]], quedant el marginal dret en direcció al mar i el marginal esquerre en direcció a l'interior, adaptant-se a este sentit únic els diversos enllaços existents.