| '''Tirant lo Blanch''' és l'obra més important de l'escritor valencià [[Joanot Martorell]] i està considerada com la millor novela en [[llengua valenciana]]. Fon escrita entre [[1460]] i [[1464]] i publicada en [[Valéncia]] en l'any [[1490]]. Durant el [[sigle XVI]] fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', [[1511]]) i a l'italià ([[1538]]); més tart al francés ([[1737]]) i modernament a l'anglés ([[1984]]) i a moltes atres llengües. | | '''Tirant lo Blanch''' és l'obra més important de l'escritor valencià [[Joanot Martorell]] i està considerada com la millor novela en [[llengua valenciana]]. Fon escrita entre [[1460]] i [[1464]] i publicada en [[Valéncia]] en l'any [[1490]]. Durant el [[sigle XVI]] fon traduïda al castellà (''Tirante el Blanco'', [[1511]]) i a l'italià ([[1538]]); més tart al francés ([[1737]]) i modernament a l'anglés ([[1984]]) i a moltes atres llengües. |
− | L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit ''lo Blanch'', el primer heroe de ficció de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages són quotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en més o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visió totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademés, '''Tirant''' supon un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, supon l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiació ràpida dels ideals burguesos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar a '''Tirant lo Blanch''' com un llibre de cavalleries convencional. | + | L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit ''lo Blanch'', el primer héroe de ficció de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages són quotidians, en sentiments i defectes. L'obra pot vore's com la suma de moltes noveles en més o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comú i per una visió totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademés, '''Tirant''' supon un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, supon l'abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burguesos (plaer, raó, humor) per lo qual no podem considerar a '''Tirant lo Blanch''' com un llibre de cavalleries convencional. |
− | Tirant lo Blanch te un pont entre l’[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pàgines la tradició cavalleresca de la novela d’aventures, en la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construcció, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a [[Cervantes]], llector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[Quixot]] salvant a la seua novela de la cremació inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon". | + | Tirant lo Blanch té un pont entre l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pàgines la tradició cavalleresca de la novela d'aventures, en la seua desmesura anecdòtica i lo rudimentari de la construcció, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d'or castellà, i molt especialment a [[Cervantes]], llector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[Quixot]] salvant a la seua novela de la cremació inquisitorial i calificant-la de ''el millor llibre del món''. |