− | En el pregó, que té lloc el dia [[19 de juny]], es donen per iniciats els festejos. El [[20 de juny]] es planten les "fogueres" o "monuments" artístics de cartó i fusta (fogueres), en [[ninot]]s artístics, pareguts als de les [[falles]] de València,<ref>{{DGLV|Foguera}}</ref> que contenen una profunda càrrega satírica; i quatre dies més tard es cremen, després de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des del cerro de la [[montanya Benacantil]], on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat. | + | En el pregó, que té lloc el dia [[19 de juny]], es donen per inicien els festejos. El [[20 de juny]] es planten les "fogueres" o "monuments" artístics de cartó i fusta (fogueres), en [[ninot]]s artístics, pareguts als de les [[falles]] de Valéncia,<ref>{{DGLV|Foguera}}</ref> que contenen una profunda càrrega satírica; i quatre dies més tart es cremen, despuix de llançar-se una monumental palmera de fòcs artificials des del cerro de la [[montanya Benacantil]], on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat. |
− | Durant els dies de festa hi ha una extensa programació d'actes, en desfilades, passacarrers, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, [[mascletà|mascletades]], actuacions musicals, campeonats esportius, etc. La festa es viu al carrer, on la gent pot menjar i ballar en les "Barraques" i "Racons", i degustar la tradicional en 'coca amb tonyina' (coca en tonyina) i les bacores. La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]], triada entre les que l'any anterior varen ser "Bellees" de cada un dels 88 districtes foguerers. | + | Durant els dies de festa hi ha una extensa programació d'actes, en desfilades, passacarrers, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, [[mascletà|mascletades]], actuacions musicals, campeonats deportius, etc. La festa es viu en el carrer, on la gent pot menjar i ballar en les "Barraques" i "Racós", i degustar la tradicional en 'coca de tonyina' (coca en tonyina) i les bacores. La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Fòc]], triada entre les que l'any anterior varen ser "Bellees" de cada un dels 88 districtes foguerils. |
− | Les Fogueres es cremen a [[Alacant]] la nit del [[24 de juny]], l'endemà a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres. A causa de la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen l'evolució del [[foc]] banyen en l'aigua de les seues mànegues els assistents que ho soliciten. | + | Les Fogueres es cremen en [[Alacant]] la nit del [[24 de juny]], l'endemà a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres en el restant d'[[Espanya]]. A causa de la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen l'evolució del [[fòc]] mullen en l'aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten. |