Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 128: Llínea 128:  
=== Conflicte i transició ===
 
=== Conflicte i transició ===
 
:''Vore: [[Primera Guerra del Congo]], [[Segona Guerra del Congo]], [[conflicte d'Ituri]] i [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|goverrn de transició de la RDC]].''
 
:''Vore: [[Primera Guerra del Congo]], [[Segona Guerra del Congo]], [[conflicte d'Ituri]] i [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|goverrn de transició de la RDC]].''
A mitan década de 1990 la situació empijorà radicalment. Dins del marc de la [[gran crisis de refugiats dels Grans Llacs]], el [[genocidi ruandés]] va provocar una remugada de refugiats que fugien de la guerra regnant en Ruanda i Burundi. L'incapacitat de Mobutu de manejar esta crisis, acompanyat de la pèrdua de soport per part d'occident permeté als seus opositors iniciar una [[Primera Guerra del Congo|gran campanya en contra seu]] que va acabar en la seua fugida i la proclamació per part del líder rebel [[Laurent-Désiré Kabila]] de la "República Democràtica del Congo" en maig de 1997. Pero els aliats de Kabila pronte es bolcaren en contra seu i el seu règim fon desafiat per una rebelió recolzada per Ruanda i [[Uganda]] en agost de 1998. Tropes de [[Zimbaue]], [[Angola]], [[Namíbia]], [[Chad]] i [[Sudan]] van intervindre per a recolzar al nou règim en Kinshasa, iniciant-se una devastadora guerra coneguda com la "[[Segona Guerra del Congo]]" o [[Guerra Mundial Africana]], el conflicte que més vides ha costat en el món des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]].
+
A mitan [[anys 90|década de 1990]] la situació empijorà radicalment. Dins del marc de la [[gran crisis de refugiats dels Grans Llacs]], el [[genocidi ruandés]] va provocar una remugada de refugiats que fugien de la guerra regnant en Ruanda i Burundi. L'incapacitat de Mobutu de manejar esta crisis, acompanyat de la pèrdua de soport per part d'occident permeté als seus opositors iniciar una [[Primera Guerra del Congo|gran campanya en contra seu]] que va acabar en la seua fugida i la proclamació per part del líder rebel [[Laurent-Désiré Kabila]] de la "República Democràtica del Congo" en maig de 1997. Pero els aliats de Kabila pronte es bolcaren en contra seu i el seu règim fon desafiat per una rebelió recolzada per Ruanda i [[Uganda]] en agost de 1998. Tropes de [[Zimbaue]], [[Angola]], [[Namíbia]], [[Chad]] i [[Sudan]] van intervindre per a recolzar al nou règim en Kinshasa, iniciant-se una devastadora guerra coneguda com la "[[Segona Guerra del Congo]]" o [[Guerra Mundial Africana]], el conflicte que més vides ha costat en el món des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]].
   −
Un cessament al foc fon declarat el [[10 de juliol]] de 1999; aixina i tot, la lluita continua prenent força especialment en la zona est del país, finançada pels ingressos de l'extracció illegal de minerals com [[coltan]], [[casiterita]] i [[diamant]]. Kabila fon assessinat en giner de [[2001]] i el seu fill [[Joseph Kabila]] fon nomenat Cap d'estat. El nou president ràpidament va començar negociacions per a finalisar la guerra i  es firmà l'[[Acort de Pretòria]], en [[Suràfrica]], en 2002. A finals de 2003, una fràgil pau preval des que es va instaurar El Govern de transició. Kabila va nomenar quatre vicepresidents, dos dels quals han lluitat per a expulsar-lo des de juliol del 2003. Gran part de l'est del país continua sent insegur, principalment pel ''[[conflicte d'Ituri]] '' i les contínues activitats de les [[Forces Democràtiques per a la lliberació de Ruanda]] en les províncies de [[Kivu del Nort]] i del [[Kivu del Sur|Sur]].  
+
Un cessament al foc fon declarat el [[10 de juliol]] de [[1999]]; aixina i tot, la lluita continua prenent força especialment en la zona est del país, finançada pels ingressos de l'extracció illegal de minerals com [[coltan]], [[casiterita]] i [[diamant]]. Kabila fon assessinat en giner de [[2001]] i el seu fill [[Joseph Kabila]] fon nomenat Cap d'estat. El nou president ràpidament va començar negociacions per a finalisar la guerra i  es firmà l'[[Acort de Pretòria]], en [[Suràfrica]], en [[2002]]. A finals de [[2003]], una fràgil pau preval des que es va instaurar El Govern de transició. Kabila va nomenar quatre vicepresidents, dos dels quals han lluitat per a expulsar-lo des de juliol del 2003. Gran part de l'est del país continua sent insegur, principalment pel ''[[conflicte d'Ituri]] '' i les contínues activitats de les [[Forces Democràtiques per a la lliberació de Ruanda]] en les províncies de [[Kivu del Nort]] i del [[Kivu del Sur|Sur]].  
    
El [[30 de juliol]] de [[2006]] es celebraren en el país les primeres [[eleccions generals de la República Democràtica del Congo (2006)|eleccions]] multipartidistes i lliures des de la independència en 1960. [[Joseph Kabila]] obté en la primera volta el 45% dels vots i el seu oponent i ex-vicepresident [[Jean-pierre Benba]] un 20%. Açò dona orige a enfrontaments entre el [[20 d'agost|20]] al [[22 d'agost]] entre seguidors dels dos candidats en els carrers de la capital, [[Kinshasa]]. 16 persones moren fins que forces d'[[EUFOR]] i de la [[MONUC]] recuperen el control de les situació. La segona volta de les eleccions se celebra el [[29 d'octubre]] i en ella el president Kabila conseguix ser reelegit.
 
El [[30 de juliol]] de [[2006]] es celebraren en el país les primeres [[eleccions generals de la República Democràtica del Congo (2006)|eleccions]] multipartidistes i lliures des de la independència en 1960. [[Joseph Kabila]] obté en la primera volta el 45% dels vots i el seu oponent i ex-vicepresident [[Jean-pierre Benba]] un 20%. Açò dona orige a enfrontaments entre el [[20 d'agost|20]] al [[22 d'agost]] entre seguidors dels dos candidats en els carrers de la capital, [[Kinshasa]]. 16 persones moren fins que forces d'[[EUFOR]] i de la [[MONUC]] recuperen el control de les situació. La segona volta de les eleccions se celebra el [[29 d'octubre]] i en ella el president Kabila conseguix ser reelegit.
Llínea 136: Llínea 136:  
El coltan ix de les mines a llocs comercials clau, on l'adquirixen mercaders estrangers que l'envien a l'exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses en capacitat tecnològica suficient convertixen al coltan en el cobejat tàntal en pols i despuix venen eixa pólvora màgica a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i a atres fabricants que l'utilisen en teléfons celulars i atres ingenis 'high tech'.
 
El coltan ix de les mines a llocs comercials clau, on l'adquirixen mercaders estrangers que l'envien a l'exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses en capacitat tecnològica suficient convertixen al coltan en el cobejat tàntal en pols i despuix venen eixa pólvora màgica a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i a atres fabricants que l'utilisen en teléfons celulars i atres ingenis 'high tech'.
   −
En [[1996]], EUA patrocinà una invasió de forces militars de Ruanda i Uganda que  ingressaren per l'orient de la RDC. Cap a [[1998]] van prendre el control i van ocupar les àrees mineres estratègiques. Molt pronte, l'eixèrcit ruandés començà a fer-se en més de 20 millons de dólars al mes en la mineria del coltan. Encara que el preu del metal ha caigut, Ruanda manté el seu monopoli de l'explotació i comerç del metal de la RDC. Hi ha una pluja d'informes sobre desenfrenats abusos dels drets humans en eixa regió minera.
+
En [[1996]], EUA patrocinà una invasió de forces militars de Ruanda i Uganda que  ingressaren per l'orient de la RDC. Cap a [[1998]] varen prendre el control i varen ocupar les àrees mineres estratègiques. Molt pronte, l'eixèrcit ruandés començà a fer-se en més de 20 millons de dólars al mes en la mineria del coltan. Encara que el preu del metal ha caigut, Ruanda manté el seu monopoli de l'explotació i comerç del metal de la RDC. Hi ha una pluja d'informes sobre desenfrenats abusos dels drets humans en eixa regió minera.
    
== Estat ==
 
== Estat ==
124 521

edicions

Menú de navegació