124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − Llínea 12:
Llínea 11: − + + − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + − {{Municipis de La Ribera Alta}} + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[File:VGeneral_Benifaió.jpg|thumb|Vista general de Benifayó]]
[[File:VGeneral_Benifaió.jpg|thumb|250px|Vista general de Benifayó]]
'''Benifayó''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]].
'''Benifayó''' és un [[municipi]] del [[Regne de Valencia]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]].
== Geografia ==
== Geografia ==
== Història ==
== Història ==
El nom de Benifayó apareix, probablement, per primera vegada en el [[Llibre del Repartiment]] el [[13 de juny]] de [[1238]], com una de les deu alqueries donades pel rei [[Jaume I]] a hòmens del seu eixèrcit procedents de Barcelona. El nom prové de l'alqueria àrap i està format per "beni" (fills) i "Hayyén", nom de familia musulmana, usual també en terres cristianes.
[[File:TorrePlaça Benifaió.jpg|thumb|250px|Torre de la plaça de Benifayó]]
El nom de Benifayó apareix, probablement, per primera vegada en el [[Llibre del Repartiment]] el [[13 de juny]] de l'any [[1238]], com una de les deu [[Alqueria|alqueries]] donades pel rei [[Jaume I]] a hòmens del seu eixèrcit procedents de [[Barcelona]]. El nom prové de l'alqueria àrap i està format per "beni" (fills) i "Hayyén", nom de familia musulmana, usual també en terres cristianes.
La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en [[Alfarp]], en la zona de la [[Font de l'Almaguer]]. Allí se trobaren restes del periodo [[epipaleolític]], fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'[[eneolític]] provenen recialles de la Paridera, [[Pla de les Clotxes]], i un [[estral]] de pedra polida junt al núcleu urbà. En la [[Font de Mussa]] aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'[[Edat de Bronze]], anys 1800 a 700 ans de Crist, existixen poblats en la [[Font de l'Almaguer]].
La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en [[Alfarp]], en la zona de la [[Font de l'Almaguer]]. Allí se trobaren restes del periodo [[epipaleolític]], fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'[[eneolític]] provenen recialles de la Paridera, [[Pla de les Clotxes]], i un [[estral]] de pedra polida junt al núcleu urbà. En la [[Font de Mussa]] aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'[[Edat de Bronze]], anys [[1800 a. C.|1800]] a [[700 a. C.]], existixen poblats en la [[Font de l'Almaguer]].
Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época [[Antiga Roma|romana]] i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles [[Segle_I|I]] a [[Sigle_IV|IV]] despuix de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda [[Font de Mussa]], a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu [[Mitra]]. En l'any [[2002]], durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en el [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], situat en el Centre Cultural La Beneficència, en el carrer de la Corona nº 36 de [[Valéncia]].
Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época [[Antiga Roma|romana]] i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles [[Sigle_I|I]] a [[Sigle_IV|IV]] despuix de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda [[Font de Mussa]], a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu [[Mitra]]. En l'any [[2002]], durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en el [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], situat en el Centre Cultural La Beneficència, en el carrer de la Corona nº 36 de [[Valéncia]].
El primitiu Benifayó seria l'originalment nomenada alqueria musulmana citada en el [[Llibre del Repartiment]]. El [[9 d'Abril]] de [[1238]] el rei [[Jaume I]] arrendà per tres anys la dècima part que le corresponia de les alqueries de Benifayó i Janet ([[Alginet]]), en eixos temps terme de [[Valéncia]].
El primitiu Benifayó seria l'originalment nomenada alqueria musulmana citada en el [[Llibre del Repartiment]]. El [[9 d'Abril]] de l'any [[1238]] el rei [[Jaume I]] arrendà per tres anys la dècima part que le corresponia de les alqueries de Benifayó i Janet ([[Alginet]]), en eixos temps terme de [[Valéncia]].
En el [[sigle XV]] se formà un reduït núcleu urbà, al voltant d'una iglésia gòtica de la qual havia pintat un retaule [[Gonzalo Peris]]. La població, que depenia eclesiàsticament d'[[Espioca]], junt a la d'[[Alginet]] i [[Almussafes]], passà a ser la sèu per la despoblació que patí el poble d'[[Espioca]] a causa de les epidèmies provocades pel cultiu d'arròs. A Benifayó se traslladà el clero i la campana, i a [[Picassent]] l'autoritat civil, quedant [[Espioca]] incorporada al seu terme municipal.
En el [[sigle XV]] se formà un reduït núcleu urbà, al voltant d'una iglésia gòtica de la qual havia pintat un retaule [[Gonzalo Peris]]. La població, que depenia eclesiàsticament d'[[Espioca]], junt a la d'[[Alginet]] i [[Almussafes]], passà a ser la sèu per la despoblació que patí el poble d'[[Espioca]] a causa de les epidèmies provocades pel cultiu d'arròs. A Benifayó se traslladà el clero i la campana, i a [[Picassent]] l'autoritat civil, quedant [[Espioca]] incorporada al seu terme municipal.
== Demografia ==
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]] conta en una població de 11.877 habitants.
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1994]] !! [[1998]] !! [[2002]] !! [[2006]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2016]] !! [[2019]] !! [[2021]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 12.263 || align=center| 12.480 || align=center| 12.120 || align=center| 12.172 || align=center| 12.208|| align=center| 12.220 || align=center| 11.965|| align=center| 11.819 || align=center| 11.903 || align=center| 11.962 || align=center| 11.967 || align=center| 11.877
|}
</center>
== Economia ==
Com totes les poblacions de l'entorn, l'activitat econòmica estava orientada tradicionalment a l'agricultura, aprofitant les quatre fonts històriques existents en el seu terme, i a la ganaderia, documentant-se en Benifayó l'existència de més de 900 caps de ganado a principis del [[sigle XVI]], quedant constància en l'urbanisme dels passos dels camins ganaders que transitava el ganado entre les pastures d'[[estiu]] en la montanya interior, al noroest del terme, cap a l'[[Albufera]], al surest de la població, en el creuament hui denominat ''els cinc cantons''.
En les últimes décades ha proliferat el cultiu del [[taronger]].
Pero en l'actualitat, l'ubicació en el municipi de dos polígons industrials i la rodalia a centres fabriles d'importància (automòvils Ford) configura una activitat industrial significativa, a lo que caldria afegir el pes del sector servicis per la seua rodalia a la ciutat de [[Valéncia]].
També cal destacar la concentració en el terme d'empreses agroalimentàries.
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
== Referències ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Benifayó}}
{{listaref}}
* [https://www.benifaio.es/ Ajuntament de Benifayó]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Benifa INE. Població de Benifayó]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Benifaió}}
{{Municipis de La Ribera Alta}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]