Llínea 15: |
Llínea 15: |
| Els segons, en igual riquea de detalls, representen les costes i les zones interiors, aplegant, a voltes, a representar tot el món que es coneixía en aquella época. Entre esta última classe de portulans es distinguiren especialment els portulans malloquins. | | Els segons, en igual riquea de detalls, representen les costes i les zones interiors, aplegant, a voltes, a representar tot el món que es coneixía en aquella época. Entre esta última classe de portulans es distinguiren especialment els portulans malloquins. |
| | | |
− | == Classes de portulans per son orige == | + | == Classes de portulans pel seu orige == |
| | | |
| Per raò de son orige, [[Catow]] distinguix tres grups de portulans (''Die Geschichte der Kartographie''/"L'història de la cartografía", Berlín): italians, elaborats principalment en [[Gènova]], [[Venècia]] i [[Roma]]; mallorquins, en [[Palma de Mallorca]] com a centre de producció més destacat; i portuguessos, que en certa forma deriven dels portulans mallorquins o balears. | | Per raò de son orige, [[Catow]] distinguix tres grups de portulans (''Die Geschichte der Kartographie''/"L'història de la cartografía", Berlín): italians, elaborats principalment en [[Gènova]], [[Venècia]] i [[Roma]]; mallorquins, en [[Palma de Mallorca]] com a centre de producció més destacat; i portuguessos, que en certa forma deriven dels portulans mallorquins o balears. |
| | | |
− | === Debat sobre son orige === | + | === Debat sobre el seu orige === |
| | | |
| La polèmica sobre l'orige espanyol o italià dels portulans seguix viva. [[Nordenskiold]] l'escomençà al supondre que la carta model fon espanyola. Winter supon paternitat italiana als portulans nàutics, i espanyola als portulans nàutic-terrestres. Contra tal opinió s'ha rebelat agrament [[Caracci]]: ''Italiani e catalani nelle primitiva cartografía medievale'' (Italians i catalans en la primitiva cartografía migeval, [[Roma]], [[1958]]). | | La polèmica sobre l'orige espanyol o italià dels portulans seguix viva. [[Nordenskiold]] l'escomençà al supondre que la carta model fon espanyola. Winter supon paternitat italiana als portulans nàutics, i espanyola als portulans nàutic-terrestres. Contra tal opinió s'ha rebelat agrament [[Caracci]]: ''Italiani e catalani nelle primitiva cartografía medievale'' (Italians i catalans en la primitiva cartografía migeval, [[Roma]], [[1958]]). |
| | | |
− | Siga com siga, és indiscutible que l'obra cartogràfica [[balear]] superà a totes; que sa estilística i sa tècnica crearen escuela, i que influí i formà a molts italians que en acabant feren, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant Don Enric el Navegant volgué ensenyar als portuguessos a realisar portulans, acodí en busca de mestre a [[Palma de Mallorca]] i contratà al judeu [[Jafuda Cresques]] (nomenat [[Jacme Ribes]] o Jacme de Mallorca al batejar-se). | + | Siga com siga, és indiscutible que l'obra cartogràfica [[balear]] superà a totes; que la seua estilística i la seua tècnica crearen escuela, i que influí i formà a molts italians que en acabant feren, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant Don Enric el Navegant volgué ensenyar als portuguessos a realisar portulans, acodí en busca de mestre a [[Palma de Mallorca]] i contratà al judeu [[Jafuda Cresques]] (nomenat [[Jacme Ribes]] o Jacme de Mallorca al batejar-se). |
| | | |
| === Portulans italians === | | === Portulans italians === |
Llínea 40: |
Llínea 40: |
| | | |
| Els portulans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portulans quedaren obsolets en molts aspectes, pero en tot i això, continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]]. | | Els portulans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portulans quedaren obsolets en molts aspectes, pero en tot i això, continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]]. |
− |
| + | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | |