26 274
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco Javier de Burgos del Olmo''' (Motril, Granada, 22 d'octubre de 1778 – Madrit, 22 de giner de 1848) fon un polític, periodist...»
'''Francisco Javier de Burgos del Olmo''' ([[Motril]], [[Granada]], 22 d'octubre de [[1778]] – [[Madrit]], 22 de giner de [[1848]]) fon un polític, periodiste, dramaturc i traductor espanyol.
== Biografia ==
De família noble encara que no acabalada, estava destinat a servir a l'Iglésia, pero va abandonar pronte els estudis religiosos en Granada, traslladant-se a Madrit per a dedicar-se a estudiar jurisprudència. En l'invasió napoleònica va passar al seu servici ocupant en [[Andalusia]] distints càrrecs. Donada la seua condició d'afrancesat, en 1812 es va traslladar a París on va completar la seua formació per mig de l'estudi de les obres dels clàssics, [[Horacio]] principalment, del que va traduir al castellà les seues obres. Esta traducció d'Horacio va ser comentada al seu regrés a [[Espanya]] per Andrés Bello en un celebrat artícul sobre la traducció. Bello califica a Javier de Burgos de ''dèbil traductor i excelent comentariste d'Horacio''. Anys més tart, en [[1844]] va publicar una revisió d'esta obra que en les seues imperfeccions seguix sent un referent, entre atres coses per l'utilisació de l'[[estrofa sàfica]] en versos solts.
== Carrera política ==
Retornà a Madrit en [[1819]] i en [[1822]] fon nomenat director del ''Imparcial'', un periòdic al voltant del com es varen reunir els afrancesats portadors de les noves idees. La seua llabor com a periodiste es compaginava en una prolixa llabor com a escritor, destacant la seua ''Biografia universal antiga i moderna'', una traducció del francés que va publicar molt reformada i ampliada en varis toms. De [[1827]] a [[1833]] va eixercitar distints càrrecs d'importància en l'administració.
El 21 d'octubre de [[1833]], al començament del regnat d'[[Isabel II]], baix la regència de [[María Cristina de Borbón]], fon nomenat Secretari d'Estat de Foment baix el ministeri de [[Cea Bermúdez]] i fon en eixe càrrec en el que va establir la [[Divisió territorial d'Espanya|divisió territorial]] per [[Províncies|províncies]], basant-se en els plantejaments del Nou Règim pero prenent com a base l'antiga constitució en [[Regnes d'Espanya|regnes d'Espanya]]. El decret va ser aprovat el 30 de novembre i el 22 de decembre d'eixe mateix any va ser nomenat ministre de Facenda. Fon senador i conseller real i en [[1846]] en el primer govern de [[Narváez]], ministre de la Governació, càrrec que va deixar en eixe mateix any en ser nomenat [[Francisco Javier de Istúriz]] al front del govern.
== Vida retirada ==
Durant els seus últims anys va tornar a cultivar la poesia i ademés de la revisió de la traducció d'Horacio ya mencionada va escriure poesia de circumstàncies, sent de destacar una cançó fúnebre a la mort de la reina [[Isabel de Bragança]], una oda al casament del rei [[Ferrando VII]] en María Cristina de Borbón, encara que va destacar entre totes elles la seua Oda a la ''Razón y al porvenir''. També va destacar enjorn com a comediògraf i una peça seua en el gènero, ''Los tres iguales'', va ser, per cert, la causa del desterro de l'actor Isidoro Máiquez. En morir va deixar inacabats uns ''Anales del reinado de Doña Isabel II'', que va concloure el seu fill Augusto.
== Biografia ==
De família noble encara que no acabalada, estava destinat a servir a l'Iglésia, pero va abandonar pronte els estudis religiosos en Granada, traslladant-se a Madrit per a dedicar-se a estudiar jurisprudència. En l'invasió napoleònica va passar al seu servici ocupant en [[Andalusia]] distints càrrecs. Donada la seua condició d'afrancesat, en 1812 es va traslladar a París on va completar la seua formació per mig de l'estudi de les obres dels clàssics, [[Horacio]] principalment, del que va traduir al castellà les seues obres. Esta traducció d'Horacio va ser comentada al seu regrés a [[Espanya]] per Andrés Bello en un celebrat artícul sobre la traducció. Bello califica a Javier de Burgos de ''dèbil traductor i excelent comentariste d'Horacio''. Anys més tart, en [[1844]] va publicar una revisió d'esta obra que en les seues imperfeccions seguix sent un referent, entre atres coses per l'utilisació de l'[[estrofa sàfica]] en versos solts.
== Carrera política ==
Retornà a Madrit en [[1819]] i en [[1822]] fon nomenat director del ''Imparcial'', un periòdic al voltant del com es varen reunir els afrancesats portadors de les noves idees. La seua llabor com a periodiste es compaginava en una prolixa llabor com a escritor, destacant la seua ''Biografia universal antiga i moderna'', una traducció del francés que va publicar molt reformada i ampliada en varis toms. De [[1827]] a [[1833]] va eixercitar distints càrrecs d'importància en l'administració.
El 21 d'octubre de [[1833]], al començament del regnat d'[[Isabel II]], baix la regència de [[María Cristina de Borbón]], fon nomenat Secretari d'Estat de Foment baix el ministeri de [[Cea Bermúdez]] i fon en eixe càrrec en el que va establir la [[Divisió territorial d'Espanya|divisió territorial]] per [[Províncies|províncies]], basant-se en els plantejaments del Nou Règim pero prenent com a base l'antiga constitució en [[Regnes d'Espanya|regnes d'Espanya]]. El decret va ser aprovat el 30 de novembre i el 22 de decembre d'eixe mateix any va ser nomenat ministre de Facenda. Fon senador i conseller real i en [[1846]] en el primer govern de [[Narváez]], ministre de la Governació, càrrec que va deixar en eixe mateix any en ser nomenat [[Francisco Javier de Istúriz]] al front del govern.
== Vida retirada ==
Durant els seus últims anys va tornar a cultivar la poesia i ademés de la revisió de la traducció d'Horacio ya mencionada va escriure poesia de circumstàncies, sent de destacar una cançó fúnebre a la mort de la reina [[Isabel de Bragança]], una oda al casament del rei [[Ferrando VII]] en María Cristina de Borbón, encara que va destacar entre totes elles la seua Oda a la ''Razón y al porvenir''. També va destacar enjorn com a comediògraf i una peça seua en el gènero, ''Los tres iguales'', va ser, per cert, la causa del desterro de l'actor Isidoro Máiquez. En morir va deixar inacabats uns ''Anales del reinado de Doña Isabel II'', que va concloure el seu fill Augusto.