26 302
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton (Windsor, Anglaterra, 21 d'octubre de 1931 - Londres, 6 de maig de 2017) fon un his...»
'''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], 21 d'octubre de [[1931]] - [[Londres]], 6 de maig de [[2017]]) fon un historiador i hispaniste britànic.
== Biografia ==
Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de l'[[ONU]] i en [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]].
L'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en anglés com en castellà, per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més (1977, 2003, 2011). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.
Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres (1979-1991). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de l'ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.
Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] (2006); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món (2013), el seu últim treball.
Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.
== Biografia ==
Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de l'[[ONU]] i en [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]].
L'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en anglés com en castellà, per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més (1977, 2003, 2011). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.
Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres (1979-1991). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de l'ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.
Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] (2006); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món (2013), el seu últim treball.
Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.