Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un monasteri franciscà que es trobava en lo que és l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]]. | + | El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un [[monasteri]] franciscà que es trobava en lo que és l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]]. |
| | | |
| En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general. | | En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general. |
| | | |
− | A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[San Francisco]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament. | + | A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament. |
| | | |
| ==Orige i lleyenda== | | ==Orige i lleyenda== |
Llínea 9: |
Llínea 9: |
| L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]]. | | L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]]. |
| | | |
− | Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en [[1238]] quan [[Jaume I]] conquiste la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats. | + | Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat a on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats. |
| | | |
| ==Situació== | | ==Situació== |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa. | | El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa. |
| | | |
− | Segons les senyes que aporta el pla del Pare Tosca, el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina. | + | Segons les senyes que aporta el pla del [[Pare Tosca]], el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina. |
| | | |
| A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se trobaven els horts del monasteri i el cementeri. | | A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se trobaven els horts del monasteri i el cementeri. |
Llínea 27: |
Llínea 27: |
| El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria. | | El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria. |
| | | |
− | En [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]] ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova. | + | En l'any [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]] ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova. |
| | | |
| L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que en l'any [[1805]] va ser derrocat en l'oposició dels monges. | | L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que en l'any [[1805]] va ser derrocat en l'oposició dels monges. |
| | | |
− | En [[1675]] l'iglésia va ser restaurada seguint el gust barroc, a excepció de les voltes, sent decorada de forma un tant exagerada quasi churrigueresca (cornises carregades de flors, permòdols en les claus dels arcs, florons de grans mides, etc.) i ya en l'any [[1814]], una nova restauració va tornar el temple al seu estat original . | + | En l'any [[1675]] l'iglésia va ser restaurada seguint el gust barroc, a excepció de les voltes, sent decorada de forma un tant exagerada quasi churrigueresca (cornises carregades de flors, permòdols en les claus dels arcs, florons de grans mides, etc.) i ya en l'any [[1814]], una nova restauració va tornar el temple al seu estat original . |
| | | |
− | En [[1768]] es va celebrar un [[Capítul General]] de l'[[Orde Franciscana]]. | + | En l'any [[1768]] es va celebrar un [[Capítul General]] de l'[[Orde Franciscana]]. |
| | | |
| ===Capelles=== | | ===Capelles=== |
Llínea 41: |
Llínea 41: |
| | | |
| ===Campanar=== | | ===Campanar=== |
− | El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels. | + | El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels. |
| + | |
| ==Relíquies i obres d'art== | | ==Relíquies i obres d'art== |
− | Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeyt]], els de molts atres nobles i personalitats. | + | Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeit]], els de molts atres nobles i personalitats. |
| | | |
− | Hi ha constància de distints llenços com un del Salvador Eucarístic pintat per Joan de Joanes, que actualment se troben en el [[Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de Valéncia. | + | Hi ha constància de distints llenços com un del Salvador Eucarístic pintat per Joan de Joanes, que actualment se troben en el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de Valéncia. |
| | | |
| ==Últims anys== | | ==Últims anys== |
| En la primera mitat del [[sigle XIX]] va sofrir les vicissituts de l'época, guerra de la independència, disputes entre absolutistes i lliberals, desamortisacions, exclaustracions,... | | En la primera mitat del [[sigle XIX]] va sofrir les vicissituts de l'época, guerra de la independència, disputes entre absolutistes i lliberals, desamortisacions, exclaustracions,... |
− | En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor. | + | En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En l'any [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor. |
| | | |
| La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], lo que va obligar als monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament. | | La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], lo que va obligar als monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament. |