120 790
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 5:
Llínea 5: − + − El 15 [[de juny]] de [[1360]] [[Pere el Cerimoniós]] concedia permís al bisbe Vidal per adquirir diverses edificacions adjacents al palau, ampliant-se fins a l'hui desapareguda iglésia de sant Tomàs.+
→Història
==Història==
==Història==
Els seus orígens estan en una venda que va fer [[Jaume I]] d'unes cases, unes nou, situades davant de l'iglésia de Santa Maria, la que seria posteriorment la [[Catedral de Valéncia|catedral]]. Segons l'historiado[[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Roc Chabas]], estes cases havien pertanygut al [[rei Llop]].
Els seus orígens estan en una venda que va fer [[Jaume I]] d'unes cases, unes nou, situades davant de l'iglésia de Santa Maria, la que seria posteriorment la [[Catedral de Valéncia|catedral]]. Segons l'historiador [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Roc Chabas]], estes cases havien pertanygut al [[rei Llop]].
El [[15 de juny]] de [[1360]] [[Pere el Cerimoniós]] concedia permís al bisbe Vidal per adquirir diverses edificacions adjacents al palau, ampliant-se fins a l'hui desapareguda iglésia de sant Tomàs.
El bisbe Hug de Fenollet construí l'arc que enllaça el palau en la catedral, fet al qual els Jurats de la ciutat s'oposaren en força, pero que finalment consentiren el [[2 de maig]] de [[1357]].
El bisbe Hug de Fenollet construí l'arc que enllaça el palau en la catedral, fet al qual els Jurats de la ciutat s'oposaren en força, pero que finalment consentiren el [[2 de maig]] de [[1357]].