− | [[Image:Defensa Hispanidad.jpg|thumb|left|150px|Primera edició de ''[[Defensa de l'Hispanitat]]'' (1934), llibre que arreplega artículs de Maeztu]] | + | [[Image:Defensa Hispanidad.jpg|thumb|left|150px|Primera edició de ''[[Defensa de l'Hispanitat]]'' ([[1934]]), llibre que arreplega artículs de Maeztu]] |
− | Encara que Maeztu va escriure aïlladament poesia, algun conte, una novela (''[[La guerra del Transvaal]]'') i una obra de teatre inèdita (''[[El sindicat de les esmeraldes]]''), la seua tasca fon bàsicament la d'un [[periodiste]] que posa la seua prosa al servici d'unes idees. Alguns dels seus artículs varen ser arreplegats en llibres, encara que no tots: ''[[Cap a una atra Espanya]]'' (1899),<ref>Valladares, Secundino (1998). «Hacia la otra España del joven Maeztu». Revista de Antropología Social (UCM) (7): 177-213. ISSN 1131-558X</ref> ''[[La crisis de l'humanisme]]'' (1920), ''[[Defensa de l'Hispanitat]]'' (1934) i ''[[Defensa de l'Esperit]]'' (pòstuma). D'esta última, per cert, es varen perdre alguns fragments durant el seu captiveri, possiblement rebujats pels milicians republicans. Maeztu pensava realisar una ''Defensa de la Monarquia'', que va deixar sense realisar. En este pla pensava reunir en els seus tres defenses, una defensa de Deu, una de la pàtria i una atra del rei. | + | Encara que Maeztu va escriure aïlladament poesia, algun conte, una novela (''[[La guerra del Transvaal]]'') i una obra de teatre inèdita (''[[El sindicat de les esmeraldes]]''), la seua tasca fon bàsicament la d'un [[periodiste]] que posa la seua prosa al servici d'unes idees. Alguns dels seus artículs varen ser arreplegats en llibres, encara que no tots: ''[[Cap a una atra Espanya]]'' (1899),<ref>Valladares, Secundino ([[1998]]). «Hacia la otra España del joven Maeztu». Revista de Antropología Social (UCM) (7): 177-213. ISSN 1131-558X</ref> ''[[La crisis de l'humanisme]]'' ([[1920]]), ''[[Defensa de l'Hispanitat]]'' ([[1934]]) i ''[[Defensa de l'Esperit]]'' (pòstuma). D'esta última, per cert, es varen perdre alguns fragments durant el seu captiveri, possiblement rebujats pels milicians republicans. Maeztu pensava realisar una ''Defensa de la Monarquia'', que va deixar sense realisar. En este pla pensava reunir en els seus tres defenses, una defensa de Deu, una de la pàtria i una atra del rei. |
− | Entre els seus ensajos de caràcter lliterari, cal mencionar ''[[El Quixot, don Juan i la Celestina]]'' (1926) —una meditació sobre [[Alonso Quijano|El Quixot]] com a héroe d'una Espanya decadent, de [[Don Juan]] com a buit espiritual i de [[la Celestina]] com a degradació— i ''[[La brevetat de la vida en la poesia lírica espanyola]]'' (1935), pronunciat com a discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia Espanyola]]. | + | Entre els seus ensajos de caràcter lliterari, cal mencionar ''[[El Quixot, don Juan i la Celestina]]'' ([[1926]]) —una meditació sobre [[Alonso Quijano|El Quixot]] com a héroe d'una Espanya decadent, de [[Don Juan]] com a buit espiritual i de [[la Celestina]] com a degradació— i ''[[La brevetat de la vida en la poesia lírica espanyola]]'' ([[1935]]), pronunciat com a discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia Espanyola]]. |