Llínea 69: |
Llínea 69: |
| En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel. | | En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel. |
| ==Fets bèlics== | | ==Fets bèlics== |
− | Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla van ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades. | + | Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades. |
| | | |
| *En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians. | | *En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians. |
Llínea 80: |
Llínea 80: |
| | | |
| | | |
− | *El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa. | + | *El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa. |
| | | |
| *Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició. | | *Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició. |