Llínea 2: |
Llínea 2: |
| {{atres usos}} | | {{atres usos}} |
| [[Archiu:Bariloche-_Argentina2.jpg|thumb|300px|Regio dels llacs, [[Bariloche]] ([[Argentina]]).]] | | [[Archiu:Bariloche-_Argentina2.jpg|thumb|300px|Regio dels llacs, [[Bariloche]] ([[Argentina]]).]] |
− | Un '''llac''' (del llatí ''lacus'') es un cos de [[aigua]] dolç, d'una extensió considerable, que se troba separat del [[mar]]. L'aporte d'aigua als llacs ve dels rius, d'aigües freáticas i precipitació sobre l'espill d'aigua. | + | Un '''llac''' (del [[llatí]] ''lacus'') es un cos de [[aigua]] dolç, d'una extensió considerable, que se troba separat del [[mar]]. L'aporte d'aigua als llacs ve dels [[riu|rius]], d'aigües freáticas i precipitació sobre l'espill d'aigua. |
| | | |
| Els llacs se formen en depressions topogràfiques creades per una varietat de processos geològics com moviments tectònics, [[Corriment de terra|moviments de massa]], vulcanisme, formació de [[Barra (relleu)|barres]], acció de glaciars i fins i tot impactes de [[meteorit]]s. També existixen llacs creats artificialment per la construcció d'una [[Presa (hidràulica)|presa]]. | | Els llacs se formen en depressions topogràfiques creades per una varietat de processos geològics com moviments tectònics, [[Corriment de terra|moviments de massa]], vulcanisme, formació de [[Barra (relleu)|barres]], acció de glaciars i fins i tot impactes de [[meteorit]]s. També existixen llacs creats artificialment per la construcció d'una [[Presa (hidràulica)|presa]]. |
| | | |
− | Els grans llacs que no tenen eixida al mar son cridats bambe «[[mar tancat|mars tancats]]», com el [[mar Caspi]], pero la regla no es clara, puix se parla del [[mar Mort]] i del [[Gran Llac Salat]]. A voltes se propon distinguir els mars dels llacs pel caràcter de l'aigua salada del mar i dolç dels llacs. | + | Els grans llacs que no tenen eixida al mar són cridats també «[[mar tancat|mars tancats]]», com el [[mar Caspi]], pero la regla no és clara, puix se parla del [[mar Mort]] i del [[Gran Llac Salat]]. A voltes se propon distinguir els mars dels llacs pel caràcter de l'aigua salada del mar i dolç dels llacs. |
− | Atre eixemple d'un llac que no te eixida al mar es el [[Llac de Valéncia]] en [[Veneçola]] | + | Atre eixemple d'un llac que no te eixida al mar és el [[Llac de Valéncia]] en [[Veneçola]] |
| [[Archiu:Lake_mapourika_NZ.jpeg|thumb|300px|Llac Mapourika en [[Nova Zelanda]].]] | | [[Archiu:Lake_mapourika_NZ.jpeg|thumb|300px|Llac Mapourika en [[Nova Zelanda]].]] |
| | | |
| == L'ecosistema llacustre == | | == L'ecosistema llacustre == |
− | Es un sistema dinàmic que evoluciona llentament en el temps i el clima. Durant mils i millons d'anys, els solages se van depositant en el fondo dels llacs, acumulant-se en grossors de metros fins decenes de metros. Al mateix temps, els aiguamolls o els cinturons de vegetació boscosa poden colonisar la part central. Un llac en el temps se pot farcir, i no funcionar ya mes que com un estany, despuix se convertix en un [[aiguamoll]] i mes tart pot aplegar a ser un bosc humit (en les zones que seguixen tenint prou humitat).
| + | És un sistema dinàmic que evoluciona llentament en el temps i el clima. Durant mils i millons d'anys, els solages se van depositant en el fondo dels llacs, acumulant-se en grossors de metros fins decenes de metros. Al mateix temps, els aiguamolls o els cinturons de vegetació boscosa poden colonisar la part central. Un llac en el temps se pot farcir, i no funcionar ya més que com un estany, despuix se convertix en un [[aiguamoll]] i més tart pot aplegar a ser un bosc humit (en les zones que seguixen tenint prou humitat). |
| | | |
− | A mesura que el llac es mes profunt, mes important es la [[inèrcia]] tèrmica i química de la massa d'aigua. Pel contrari, alguns grans cossos d'aigües superficials com els llacs poc profunts son molt sensibles i responen immediatament als canvis ambientals (clima, hidrologia, contaminació, les activitats humanes). Açò es aplicable també, pero a atres escales espai-temporals als estanys i els mars. | + | A mesura que el llac és més profunt, més important és l'[[inèrcia]] tèrmica i química de la massa d'aigua. Pel contrari, alguns grans cossos d'aigües superficials com els llacs poc profunts són molt sensibles i responen immediatament als canvis ambientals (clima, hidrologia, contaminació, les activitats humanes). Açò es aplicable també, pero a atres escales espai-temporals als estanys i els mars. |
| | | |
| Els llacs poc profunts, te primes lamines d'aigua.<ref>Scheffer (1998) ''Ecology of shallow lakes''</ref><ref>Burgis et Morris (1987) consacrent un chapitre aux shallow lakes</ref> | | Els llacs poc profunts, te primes lamines d'aigua.<ref>Scheffer (1998) ''Ecology of shallow lakes''</ref><ref>Burgis et Morris (1987) consacrent un chapitre aux shallow lakes</ref> |
Llínea 19: |
Llínea 19: |
| Alguns [[Volcà|volcans]] posseïxen [[Llac de cràter|llacs de cràter]], alguns dels quals son llacs àcits i altament mineralisats (Nota: també conegut com [[llac de lava|llacs de lava]]). | | Alguns [[Volcà|volcans]] posseïxen [[Llac de cràter|llacs de cràter]], alguns dels quals son llacs àcits i altament mineralisats (Nota: també conegut com [[llac de lava|llacs de lava]]). |
| | | |
− | Els llacs relativament tancats, son vulnerables a certes [[espècie invasora|espècies invasores]] quan han segut introduïdes en ells (intencionalment o no). | + | Els llacs relativament tancats, són vulnerables a certes [[espècie invasora|espècies invasores]] quan han segut introduïdes en ells (intencionalment o no). |
| | | |
| == Equilibri hídric == | | == Equilibri hídric == |
− | Els llacs son alimentats generalment per un o varis rius aigües amunt, ya siga per [[surgencia]]s, o per [[glaciar]]es. L'aigua se drena de forma natural, principalment per un riu cridat emissari o també per [[Evaporació (hidrologia)|evaporació]]. | + | Els llacs són alimentats generalment per un o varis rius aigües amunt, ya siga per [[surgencia]]s, o per [[glaciar]]es. L'aigua se drena de forma natural, principalment per un riu cridat emissari o també per [[Evaporació (hidrologia)|evaporació]]. |
| | | |
− | Els llacs son una important reserva d'aigua dolç utilisada pels sers humans per al [[rec]] de cultius, com font de [[aigua potable]], i en alguns casos per a produir [[Electricitat|energia elèctrica]]. | + | Els llacs són una important reserva d'aigua dolç utilisada pels sers humans per al [[rec]] de cultius, com font de [[aigua potable]], i en alguns casos per a produir [[Electricitat|energia elèctrica]]. |
| | | |
| == Corrents == | | == Corrents == |
Llínea 32: |
Llínea 32: |
| | | |
| == Estrats == | | == Estrats == |
− | Els llacs estan mes o menys estratificats tèrmicament, en funció del pH, de l'oxigen i ecològicament. Esta estratificació, que pot estar subjecta a importants variacions estacionals, poden ser registrat en els solages, aixina com els nivells de certs contaminants. Alguns moluscs ([[caragol]]es i [[Bivalvia|bivalvats]]), en funció de si colonisen o no la zona profunda dels llacs poden ser indicadors de fenòmens de [[anoxia]] o de toxicitat dels fondos.<ref> J. Mouthon'', un index biologic basat en la vora del llac de revisio se troba molluscs''Bull. Peixca Fr. Piscic. (1993) 331: 397-406, DOI: 10.1051/kmae: 1993005 | + | Els llacs estan més o menys estratificats tèrmicament, en funció del pH, de l'oxigen i ecològicament. Esta estratificació, que pot estar subjecta a importants variacions estacionals, poden ser registrat en els solages, aixina com els nivells de certs contaminants. Alguns moluscs ([[caragol]]es i [[Bivalvia|bivalvats]]), en funció de si colonisen o no la zona profunda dels llacs poden ser indicadors de fenòmens de [[anoxia]] o de toxicitat dels fondos.<ref> J. Mouthon'', un index biologic basat en la vora del llac de revisio se troba molluscs''Bull. Peixca Fr. Piscic. (1993) 331: 397-406, DOI: 10.1051/kmae: 1993005 |
| [http://www.kmae-journal.org/index.php?option=article&access=standard&Itemid=129&url=/articles/kmae/pdf/1993/04/kmae199333105.pdf Resum de l'articulí]</ref> | | [http://www.kmae-journal.org/index.php?option=article&access=standard&Itemid=129&url=/articles/kmae/pdf/1993/04/kmae199333105.pdf Resum de l'articulí]</ref> |
| | | |
− | == Tipos de llacs segons la seua formacio == | + | == Tipos de llacs segons la seua formació == |
− | Es possible deduir l'orige d'un llac si s'observa el seu entorn. Un llac es un cos d'aigua estancada en una depressio del sol. Les depressions llacustres s'han format a partir d'una o varies forces del subsol. | + | Es possible deduir l'orige d'un llac si s'observa el seu entorn. Un llac és un cos d'aigua estancada en una depressió del sol. Les depressions llacustres s'han format a partir d'una o varies forces del subsol. |
| | | |
− | Els llacs molt profunts potser sorgiren a arraïl de moviments tectonics, açò es, quan s'afonen blocs de la corfa terrestre; els redons i de bordes alts tal volta se formaren quan se desplomà o volà el cràter d'un volca; els allargats podrien ser restants de valls glaciars; per últim, els de forma de mija lluna son per lo regular producte de canvis mes recents en el curs de riu. No obstant, ningú d'estos cossos d'aigua dolç es permanent. | + | Els llacs molt profunts potser sorgiren a arraïl de moviments tectonics, açò és, quan s'afonen blocs de la corfa terrestre; els redons i de bordes alts tal volta se formaren quan se desplomà o volà el cràter d'un volca; els allargats podrien ser restants de valls glaciars; per últim, els de forma de mija lluna són per lo regular producte de canvis més recents en el curs de riu. No obstant, ningú d'estos cossos d'aigua dolç és permanent. |
| [[Archiu:Pogled kum ezerata ot biloto.JPG|thumb|300px|Llacs glaciars de [[Rila]] en [[Bulgària]].]] | | [[Archiu:Pogled kum ezerata ot biloto.JPG|thumb|300px|Llacs glaciars de [[Rila]] en [[Bulgària]].]] |
| | | |