8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|230px|Autoretrat de José Aparicio (1820) '''José Aparicio Inglada''' (Alacant, 16 de decembre de 1773 - Madri...»
[[Image:José Aparicio.jpg|thumb|230px|Autoretrat de José Aparicio (1820)]]
'''José Aparicio Inglada''' ([[Alacant]], [[16 de decembre]] de [[1773]] - [[Madrit]], [[10 de maig]] de [[1838]]) fon un [[Pintura artística|pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[José de Madrazo]] i [[Juan Antonio Ribera]], està considerat un dels millors representants de la pintura [[Pintura neoclàssica|neoclàssica]] en [[Espanya]].<ref>LAFUENTE FERRARI, Enrique: ''Breve historia de la pintura española''. Madrid: Akal, 1987, pàg. 439.</ref>
== Biografia ==
És un pintor que s'adscriu al classicisme pur. Era fill de Vicente Aparicio i de Manuela Inglada, el sèptim de huit germans. Va escomençar la seua formació en [[Valéncia]], en la Real Acadèmia de Sant Carles, guanyant el primer premi de [[pintura]] en [[1793]].
Despuix va passar a la [[Real Acadèmia de Belles arts de Sant Ferrando]] en Madrit. En [[1799]], va obtindre del rei [[Carles IV d'Espanya]] una beca per a estudiar en [[París]] i, posteriorment, en [[Roma]]. En París fon el primer alumne espanyol de [[Jacques-Louis David]], on va coincidir en [[Juan Antonio Ribera]] i [[José de Madrazo]]. En [[1805]] va rebre una medalla d'or pel seu quadro ''L'epidèmia d'Espanya''. Abans de viajar a [[Roma]], en [[1807]], José Aparicio va expondre, per dos voltes, algunes de les seues obres en els salons de la capital francesa.
En [[Roma]], va seguir el seu procés d'aprenentage. Es va mostrar, més d'una volta, fidel al [[Monarca|rei]] espanyol, en negar-se a jurar fidelitat a [[José I d'Espanya|José Bonaparte]]. Per este fet, José Aparicio va caure pres, com el restant dels artistes espanyols becats residents en Roma, en el castell de Sant'Angelo, sent considerat presoner civil.
Despuix de ser lliberat, és cridat pel govern espanyol, desembarcant en [[Barcelona]] el [[21 de maig]] de [[1815]]. Part per a [[Madrit]], on finalment inicia la seua carrera, sent nomenat en [[agost]] pintor de cambra del rei [[Ferrando VII d'Espanya]] despuix de demanar-li perdó. Ademés, un any més tart va començar a pintar ''Les glòries d'Espanya'', que li tindria ocupat durant prop de dos anys. En esta obra, escomença una gran série de quadros de gran tamany que aborden temes patriòtics.
== Obres ==
<center>
<gallery>
Godoy presentando la paz a Carlos IV (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando).JPG|''Godoy presentant la pau a Carles IV'', 1796
Aparicio-Fever.jpg|''La febra groga en Valéncia'', 1805
Aparicio Socrate.jpg|''Sòcrates ensenyant a un jove'', 1811
JOSÉ APARICIO INGLADA - El Hambre en Madrid (Museo Municipal de Madrid, c. 1818).jpg|''L'any de la fam en Madrit'', c. 1818
José Aparicio - Landing of Ferdinand VII in El Puerto de Santa María - Google Art Project.jpg|''Desembarc de S.M. el Rei Ferrando VII en El Puerto de Santa María'', 1823-1828
</gallery>
</center>
== Referències ==
<references />
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|José Aparicio}}
'''José Aparicio Inglada''' ([[Alacant]], [[16 de decembre]] de [[1773]] - [[Madrit]], [[10 de maig]] de [[1838]]) fon un [[Pintura artística|pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[José de Madrazo]] i [[Juan Antonio Ribera]], està considerat un dels millors representants de la pintura [[Pintura neoclàssica|neoclàssica]] en [[Espanya]].<ref>LAFUENTE FERRARI, Enrique: ''Breve historia de la pintura española''. Madrid: Akal, 1987, pàg. 439.</ref>
== Biografia ==
És un pintor que s'adscriu al classicisme pur. Era fill de Vicente Aparicio i de Manuela Inglada, el sèptim de huit germans. Va escomençar la seua formació en [[Valéncia]], en la Real Acadèmia de Sant Carles, guanyant el primer premi de [[pintura]] en [[1793]].
Despuix va passar a la [[Real Acadèmia de Belles arts de Sant Ferrando]] en Madrit. En [[1799]], va obtindre del rei [[Carles IV d'Espanya]] una beca per a estudiar en [[París]] i, posteriorment, en [[Roma]]. En París fon el primer alumne espanyol de [[Jacques-Louis David]], on va coincidir en [[Juan Antonio Ribera]] i [[José de Madrazo]]. En [[1805]] va rebre una medalla d'or pel seu quadro ''L'epidèmia d'Espanya''. Abans de viajar a [[Roma]], en [[1807]], José Aparicio va expondre, per dos voltes, algunes de les seues obres en els salons de la capital francesa.
En [[Roma]], va seguir el seu procés d'aprenentage. Es va mostrar, més d'una volta, fidel al [[Monarca|rei]] espanyol, en negar-se a jurar fidelitat a [[José I d'Espanya|José Bonaparte]]. Per este fet, José Aparicio va caure pres, com el restant dels artistes espanyols becats residents en Roma, en el castell de Sant'Angelo, sent considerat presoner civil.
Despuix de ser lliberat, és cridat pel govern espanyol, desembarcant en [[Barcelona]] el [[21 de maig]] de [[1815]]. Part per a [[Madrit]], on finalment inicia la seua carrera, sent nomenat en [[agost]] pintor de cambra del rei [[Ferrando VII d'Espanya]] despuix de demanar-li perdó. Ademés, un any més tart va començar a pintar ''Les glòries d'Espanya'', que li tindria ocupat durant prop de dos anys. En esta obra, escomença una gran série de quadros de gran tamany que aborden temes patriòtics.
== Obres ==
<center>
<gallery>
Godoy presentando la paz a Carlos IV (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando).JPG|''Godoy presentant la pau a Carles IV'', 1796
Aparicio-Fever.jpg|''La febra groga en Valéncia'', 1805
Aparicio Socrate.jpg|''Sòcrates ensenyant a un jove'', 1811
JOSÉ APARICIO INGLADA - El Hambre en Madrid (Museo Municipal de Madrid, c. 1818).jpg|''L'any de la fam en Madrit'', c. 1818
José Aparicio - Landing of Ferdinand VII in El Puerto de Santa María - Google Art Project.jpg|''Desembarc de S.M. el Rei Ferrando VII en El Puerto de Santa María'', 1823-1828
</gallery>
</center>
== Referències ==
<references />
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|José Aparicio}}