El temple té la planta típica de les iglésies parroquials valencianes d'época gòtica, en una sola nau i capelles entre els contraforts. El seu aspecte extern és molt sobri, destacant els contraforts arrematats per gàrgoles que descollen per damunt de la paret plana, la senzilla porta que dona a la plaça de Sant Esteve, i el campanar que s'alça als peus. [[Archiu:Església de Sant Esteve voltes.JPG|thumb|250px|Interior de l'iglésia de Sant Esteve.|esquerra]]En l'interior sorprén la seua recarregada decoració d'algeps i esgrafiats. A diferència d'atres iglésies barroques valencianes en la de Sant Esteve no es varen recobrir les voltes de creueria, que es varen alçar de nou en el sigle XVII entre arcs de mig punt. La decoració s'organisa per mig de pilastres d'algeps entre els arcs de les capelles que sostenen un entaulament, tot recobert de formes vegetals i d'angelots. El fondo en canvi es va pintar de colors, sobretot de blau, dibuixant-se sobre ell un esgrafiat blanc en ondulants formes vegetals. | El temple té la planta típica de les iglésies parroquials valencianes d'época gòtica, en una sola nau i capelles entre els contraforts. El seu aspecte extern és molt sobri, destacant els contraforts arrematats per gàrgoles que descollen per damunt de la paret plana, la senzilla porta que dona a la plaça de Sant Esteve, i el campanar que s'alça als peus. [[Archiu:Església de Sant Esteve voltes.JPG|thumb|250px|Interior de l'iglésia de Sant Esteve.|esquerra]]En l'interior sorprén la seua recarregada decoració d'algeps i esgrafiats. A diferència d'atres iglésies barroques valencianes en la de Sant Esteve no es varen recobrir les voltes de creueria, que es varen alçar de nou en el sigle XVII entre arcs de mig punt. La decoració s'organisa per mig de pilastres d'algeps entre els arcs de les capelles que sostenen un entaulament, tot recobert de formes vegetals i d'angelots. El fondo en canvi es va pintar de colors, sobretot de blau, dibuixant-se sobre ell un esgrafiat blanc en ondulants formes vegetals. |