344
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Pàgina nova, en el contingut: «[[Archiu:Unibicameral Map.svg|thumb|250px|{{Llegenda|#35b1d5|Països en parlaments bicamerals.}} {{Llegenda|#i99b2c|Països en parlaments unic...»
[[Archiu:Unibicameral Map.png|thumb|350px|{{llegenda|#38b4d8|Estats en [[Bicameralitat|parlaments bicamerals]]}}{{llegenda|#f09c30|Estats en [[parlament unicameral|parlaments unicamerals]]}}{{llegenda|#a0989f|Estats sense parlament}}]]El '''poder llegislatiu''' és un dels tres poders en qué està dividit un [[Estat]] modern que viu en [[democràcia]] (juntament en el [[poder eixecutiu]] i el [[poder judicial]]).
[[Archiu:Unibicameral Map.svg|thumb|250px|{{Llegenda|#35b1d5|Països en parlaments bicamerals.}} {{Llegenda|#i99b2c|Països en parlaments unicamerals.}}]]
El poder llegislatiu a sovint recau sobre una assamblea de representants nomenada '''cos llegislatiu'''. El terme '''llegislatura''' es referix al periodo de vigència d'un cos llegislatiu.
El '''poder llegislatiu''' per definició, és el poder que fa les lleis i també les modifica, la facultat que implica la possibilitat de regular en nom del poble els drets i les obligacions dels seus habitants en consonància en les disposicions constitucionals.{{fact}} Per a eixercir dita facultat està investida d'una inqüestionable autoritat que li otorga la representació de la voluntat.
[[Categoria:Democràcia]]
Les figures presents més importants són el senat i els diputats.
[[Montesquieu]] va propondre, en el seu célebre llibre ''[[L'esperit de les lleis]]'', que era necessari que les funcions de l'Estat es dividiren entre distints poders (llegislatiu, [[poder eixecutiu|eixecutiu]] i [[poder judicial|judicial]]), per a que per mig dels apanys de les característiques el poder s'autocontrole, a fi d'evitar la [[tirania]].
== La seua funció en el constitucionalisme del poder clàssic ==
Durant l'Edad Mija es va crear un sistema que consistia a convocar a les classes política o "estaments" o "Estats Generals" (com se'ls va nomenar en França), per a consultar-los sobre la creació de nous imposts o l'aument dels existents, els que devien ser consentits pels contribuents o els seus representants.
La [[Carta Magna]] (sancionada pel rei Joan I en Londres el 15 de juny de 1215) és un dels antecedents dels règims polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. El Parlament britànic va ser conseqüència de la Carta Magna de 1215 i durant molt de temps no va tindre una atra missió que llimitar el poder de la Corona i vigilar els seus actes.
== Vore també ==
* [[Llegislatura]]
* [[Poder judicial]]
* [[Poder eixecutiu]]
* [[Poder electoral]]
* [[Separació de poders]]
* [[Sobirania parlamentària]]
[[Categoria:Poders de l'estat]]
[[Categoria:Poder llegislatiu| ]]