| El caràcter més notable que oferixen els camps de batalla en les guerres modernes és la desmesurada extensió del seu [[front (terme militar)|front]]. Esta extensió és conseqüència, primer, de l'aument dels efectius, i segon, en fer molt sanguinós i difícil l'[[assalt frontal|atac de front]], obliga a estendre este per a desbordar el de l'adversari i atacar-ho de [[flanc (eixèrcit)|flanc]], o impedir que ho faça ell. Esta extensió i l'absència de fum de les [[Arma de fòc#Armes modernes|modernes armes de fòc]], que en atres temps podia donar indicis de la marcha del combat, fan impossible comprendre des d'un punt totes les [[peripècia|peripècies]] del mateix i impedixen l'unitat d'acció de tot l'eixèrcit, fent aparéixer el camp de batalla com un conjunt de [[teatre d'operacions|teatres]] de diverses lluites parcials, els variats incidents de les quals escapen a la direcció del [[general|general en cap]]. Este es veu precisat a delegar esta missió en els caps divisionaris, deixant-los al mateix temps àmplia iniciativa, dins del pla general, i es llimita a harmonisar els esforços de tots per a la consecució del fi propost, abstenint-se d'intervindre directament fins al moment decisiu, l'apreciació del qual passa pel contacte en els caps de les [[unitat militar|unitats]] superiors i de rebre detallada informació del curs del combat per tots els mijos de que dispon. | | El caràcter més notable que oferixen els camps de batalla en les guerres modernes és la desmesurada extensió del seu [[front (terme militar)|front]]. Esta extensió és conseqüència, primer, de l'aument dels efectius, i segon, en fer molt sanguinós i difícil l'[[assalt frontal|atac de front]], obliga a estendre este per a desbordar el de l'adversari i atacar-ho de [[flanc (eixèrcit)|flanc]], o impedir que ho faça ell. Esta extensió i l'absència de fum de les [[Arma de fòc#Armes modernes|modernes armes de fòc]], que en atres temps podia donar indicis de la marcha del combat, fan impossible comprendre des d'un punt totes les [[peripècia|peripècies]] del mateix i impedixen l'unitat d'acció de tot l'eixèrcit, fent aparéixer el camp de batalla com un conjunt de [[teatre d'operacions|teatres]] de diverses lluites parcials, els variats incidents de les quals escapen a la direcció del [[general|general en cap]]. Este es veu precisat a delegar esta missió en els caps divisionaris, deixant-los al mateix temps àmplia iniciativa, dins del pla general, i es llimita a harmonisar els esforços de tots per a la consecució del fi propost, abstenint-se d'intervindre directament fins al moment decisiu, l'apreciació del qual passa pel contacte en els caps de les [[unitat militar|unitats]] superiors i de rebre detallada informació del curs del combat per tots els mijos de que dispon. |